Aquest diumenge han vingut a dinar a casa els nostres amics de la Cuina Vermella, la Txell i el Kike!! De fet conèixer a aquesta parella és el millor regal que ens aportat tenir el bloc de Cuinetes!
Com que molts de vosaltres ja els coneixeu o en coneixeu el seu blog, us podeu imaginar els nervis i el repte que ens suposava tenir-los a casa a dinar!! Em vaig atabalar de mala manera pensant què els hi podia fer a uns mestres com ells i no hi havia manera de decidir-me. Res era prou “elaborat”, o atractiu, o fascinant… fins que em vaig relaxar i vaig dir-me: “què carai! Faré la cuina que estic acostumada a fer, cuina casolana!”. A partir d’aquí tot va començar a rutllar… Vaig desar els 1.353 llibres de cuina que havia consultat i em vaig quedar només amb el de Cuinar per ser feliç de la Rusqui.
Són tant detallistes que només arribar a casa ens van obsequiar amb un cistellet vermell amb regals per a nosaltres i els nens! Per a nosaltres un receptari català del segle XIX que es diu “La cuinera catalana” i per els nens unes joguines amb les que van estar encantats!
Entaulats a la terrassa de casa vem fer l’aperitiu. La companyia i la bona conversa ens va fer allargar-lo una bona estona. Sabeu quan esteu tant a gust amb algú que pots xerrar i xerrar estona, i et passa el temps volant? Doncs ben bé és el que ens va passar! Descobrint afinitats, projectes de futur, vivències…
Per obrir la gana vem servir uns Xarrups de crema de verdures amb virutes de pernil ibèric:
Com que la volia fer molt lleugera i natural, no hi vaig afegir ni nata, ni formatge. Al fer-la amb caldo, ja va quedar prou gustosa.
Posem a bullir el caldo de pollastre amb dauets de carabassa, pastanaga, porro i patata (també hi podríem afegir carabassó…). Quan les verdures estan tendres ho batem.
De primer plat vaig fer Esqueixada de bacallà amb vellut de tomàquet:
Ingredients pel vellut de tomàquet:
- 500 g de tomàquets de qualitat
- 1 gra d’all petit
- Mitja ceba tendra
- Un quart de pebrot verd
- 150 ml d’oli d’oliva verge extra
- 10 ml de vinagre de Mòdena
- 5 ml de vinagre de Jerez
- 2 molles de pa
- 1 culleradeta de mostassa de gra antiga
- Sal i pebre
Preparació:
- Es renten els tomàquets i el quart de pebrot i es fan a trossos.
- La ceba i l’all es pelen i també es fan a trossos.
- S’aboca en un atuell on es pugui triturar tot junt, les verdures, els vinagres, la molla remullada, la sal i el pebre. Amb l’ajut del túrmix, es tritura molt bé, es cola pel colador xinès i es guarda a la nevera.
Amb aquesta salsa de la Rusqui he regat el bacallà esqueixat, prèviament dessalat i barrejat amb una mica d’oli un cop escorregut. L’he acompanyat amb escarola, olivada i amanit lleugerament amb una vinegreta d’oli i vinagre de Mòdena.
El vi que ens va recomenar la bodega per acompanyar el segon plat va ser un Àtica 2004, un D.O. Penedès de la varietat Pinot Noir. Mentre l’expert ens explicava les excel·lències d’aquest vi, nosaltres, només pel nom del vi, ja n’estàvem convençuts de comprar-lo. Ara us expliquem el perquè: Fa temps vàrem fer una crònica d’un restaurant anomenat Àtica a Barcelona recomanat per uns amics blocaires de la gastroesfera. En una trobada posterior amb els mateixos blocaires, els amics vermells eren dels pocs que no podien opinar sobre el restaurant perquè no hi havien anant encara. I per tant vem pensar: si la Txell i el Kike no van a l’Àtica… l’Àtica vindrà a ells!
Realment el vi era molt bo i va acompanyar molt bé amb el segon plat, Cabrit rostit. Clicant sobre l’hipervincle podreu veure la recepta del cabrit que ja vaig penjar en una altra ocasió.
De postre, Tulipa de neula amb maduixes amb nata i xocolata fosa:
- Tulipes de Neula artesanes Sant Tirs
- Maduixes
- Nata muntada ensucrada
- Sucre glass
- Cobertura de xocolata negre
Tallem les maduixes a dauets, i fonem la cobertura de xocolata. Omplim la tulipa de neula amb nata muntada ensucrada, damunt hi col·loquem els dauets de maduixes i ho espolvorejem amb sucre glass. A continuació hi incorporem xocolata fosa al gust.
Després del dinar i prendre els cafès vem anar a passejar per ensenyar-li’s la ciutat, en un dia molt especial: la Fira Modernista de Terrassa.
Va ser un dia molt especial en el que hem començat a forjar la que espero i desitjo sigui una gran amistat amb la Txell i en Kike. De ben segur que repetirem!
PD: Com alguns haureu apreciat, les fotos dels plats del dinar són de la Txell i en Kike! A que són xules?? 
