I en aquest post les reitero! S’ha demostrat que el cacau té propietats antioxidants que ajuden a prevenir malalties cardiovasculats i ens ajuda a prevenir l’accés de colesterol. També és considerat un antidepressiu natural degut a l’augment de la serotonina que experimentem després de consumir-ne. Ens proporciona una sensació agradable de sacietat i d’agilitat mental (per això a participació ciutadana som tant espavilades! 
).
Doncs com deia la xocolata té un munt de bondats i propietats, i aquest dissabte un grup de blocaires ens vem trobar al Museu de la Xocolata per a fer un taller de piruletes i per aprendre’n més sobre aquesta delícia, que tantes satisfaccions ens dóna.
Per poder treballar la xocolata el primer que hem de fer és fondre-la per després temperar-ne, una bona part, sobre una superfície freda. La treballarem remenant-la amb una espàtula fins a reduir la temperatura de la xocolata a: 27ºC la xocolata blanca, 28ºC la xocolata amb llet i 29ºC la xocolata negre. Un cop agafen la temperatura adequada l’aboquem de nou en el bol amb la que hem reservat prèviament per tal de que recuperi +1ºC de temperatura. Ja la tenim llesta per poder-hi treballar!
En aquest moment podem, si volem, barrejar diferents ingredients amb les xocolates. Per exemple: Xocolata blanca amb gingebre o ratlladura de llima…
A continuació posem la xocolata en mànegues i farem les piruletes sobre d’una superfície antiadherent com una làmina de plàstic o paper sulfuritzat. En aquest moment deixem anar la imaginació i la creativitat. Podem fer les combinacions que més ens vinguin de gust. Xocolata negre amb cristalls de sal, xocolata blanca amb sucre morè, xocolata amb llet amb fruits secs, amb fruites (mores, plàtan, maduixes, gerds…)… deixem anar la imaginació! Anem col·locant els palets (de pinxos o escuradents llargs) per tal de que queden ben agafats al refredar-se la xocolata.
Una mica d’història:
L’arbre del cacau només pot créixer en zones tropicals. Trobem tres tipus de cacau: el CRIOLL natural de l’Amèrica precolombina de molta qualitat i el més semblant al que cultivaven els Mayes, tot i que molt susceptible a les plagues, el FORESTER que es produeix a Ghana i a costa d’Ivori, i el TRINITARI, un híbrid dels dos primers i la varietat més utilitzada actualment.
La xocolata és el resultat de la suma de la mantega de cacau, la pasta del cacau, llet en pols i sucre. La combinació en més o menys proporció d’aquests elements, tractats d’una manera o d’una altra (més torrat, menys torrat, més mòlt o menys), ens proporcionaran la gran varietat de xocolates existents.
Què passa quan temperem la xocolata? Doncs de nou, la cuina no deixa de ser química. Hi ha 3 greixos que formen part de la xocolata. Quan l’escalfem per fondre-la aquests 3 greixos es separen i en temperar-la recupera la seva fórmula química. Aquest és el motiu pel qual quan no hem temperat bé la xocolata, quan volem fer la cobertura d’un pastís, aquesta ens queda a clapes o amb taques (a mi em va passar amb la mona de xocolata! Shhht que quedi entre nosaltres!!!).
Doncs ja hem après una mica més sobre el magnífic món de la xocolata. En algun proper post us explicaré que els meus avant-passats tenien una fàbrica de xocolata a Barcelona. Un altre dia us ho explico!
PD: La foto xula de la meva piruleta amb el gerd és de la Sara Maria de Delícies del Rebost! Gràcies guapíssima!!
