Aquest diumenge vem fer un dinar de família per celebrar l’aniversari de la meva mare. A nosaltres ens va tocar portar algo de picar i el pastís. Aquest pastís és el famós pastís que ens va fer la Cuina Vermella quan ens van venir a veure a casa!
La Txell, de la Cuina Vermella, em va passar la recepta i em va comentar que és la recepta del “Pastís de pomes senzillament genial” del llibre “la Cuina Salvavides” de la Mireia Carbó. Jo us donaré la recepta original, amb alguna adaptació afegida.
Per tal de que em sortissin 16 racions de pastís vaig doblar les quantitats dels ingredients de la recepta i el temps de cocció.
Ingredients:
- 2 pomes
- 100 g de sucre
- 100 g de farina
- 125 g de mantega
- 2 culleradetes de llevat
- 50 g de panses
- 2 ous
- 1 punteta de sal
Per remullar (Emborratxar) les panses: És opcional, també ho podríeu fer amb aigua, o algun altre licor.
- Conyac
- Xarop d’Auró
Per decorar:
- Sucre glaç
- Posem en remull les panses amb una barreja de conyac i xarop d’Auró, que les cobreixi.
- En un cassó petit fonem la mantega a foc lent (també podem fondre-la al microones a poca potència).
- Pelem les pomes i els hi traiem el cor.
- Les tallem a vuitens i després a daus més aviat grans.
- Barrejem, amb una batedora o el robot de cuina, els ous, el sucre, la farina, el llevat, la punteta de sal i la mantega tèbia fins a aconseguir una massa homogènia.
- Anem incorporant a la massa, amb una espàtula, les panses escorregudes i els daus de poma.
- Escalfem el forn a 180ºC amb l’escalfor de baix.
- Untem un motlle per a pastissos amb mantega, l’espolvorejem amb farina i hi afegim la massa del pastís amb les pomes i les panses incorporades.
- El courem al forn, ja calent, durant uns 20 minuts o punxant-lo amb un escuradents per comprovar-ne la cocció (quan ja surt net el pastís ja és cuit).
- Un cop fred el podem decorar amb sucre glaç o com més ens agradi. Jo vaig aprofitar per posar-hi l’edat, tot i que la meva mare en veure’l em va dir que era molt cruel! Què hi farem!
Una de les meves nebodes que no li agrada la poma cuita i era reticent a provar-lo, se’n va acabar menjant dos talls!!
Realment és boníssim i no en va quedar ni una engruna! 