Aquest cap de setmana hem estat a la Vall d’en Bas a casa dels nostres cosins: la Núria, el Joan i els seus 4 petits. Viuen en una casa preciosa que han aixecat amb esforç i constància, situada al bellmig del bosc.
Vem arribar-hi per dinar i vem acabar marxant a quarts d’una de la matinada. La companyia era tan grata i els nens s’ho van passar tan bé, que ens van passar les hores volant!
Com sempre ens acostuma a passar, les millors converses es donen asseguts al voltant d’una taula. Després d’un bon plat d’arròs a la cassola, vem petar la xerrada estona i estona, buidant una ampolla de ratafia casolana, feta per ells (per cert boníssima!) i una cafetera de cafè acabat de fer.
La Núria ens va regalar un pot de melmelada de taronja i la recepta per fer-la. Així que jo també vull compartir amb vosaltres aquest petit tresor!
Ingredients (literal):
- Taronges
- Sucre
- Aigua
- Per fer la melmelada hem de tallar les taronges a trocets petits. Tallem només els dos culs de la taronja i els retirem, perquè no hi quedi tanta pela.
- Les posem en una cassola gran i hi afegim la meitat del pes de la fruita en sucre. Ho posem a coure una hora més o menys. S’ha de remenar de tant en tant perquè no s’enganxi. Que no bulli ni molt, ni poc.
- Després passem el minipimer però sense que quedi molt triturat, dependrà del gust de cadascú, però a mi m’agrada que s’hi trobin trossets de fruita.
- Segurament quedarà força espessa llavors hi anem tirant miques d’aigua fins que trobem la textura que ens agradi. La fem bullir una mica més i ja estarà. Cal tenir en compte que quan es refredi s’espessirà una mica, per tant ha de quedar fluideta.
- Finalment omplim els pots (jo els esterilitzo abans bullint-los una estona) i els fas coure al bany maria uns 15 minuts per fer el buit i llestos.
Aquesta recepta ens serveix per a qualsevol recepta de melmelada. Només cal recordar afegir el suc d’una llimona per cada quilo de fruita en les altres, en la de taronja no cal.
D’aigua només cal afegir-ne en la de taronja que és la que queda més espessa, i de vegades també a la de mores.
Voilà! Una magnífica melmelada casolana! Moltes gràcies Núria!!
Hola família! que bé uns cosins amb casa a la Vall d’en Bas, quin privilegi! i quina sort que la cosina en qüestió li agradi cuinar i tingui unes receptes tan preuades. Gràcies Nuni per compartir la recepta i ah! felicita’ls per aquesta cuina tant bonica!!
Nuni, gràcies per compartir-la amb nosaltres!
Jo encara no n’he fet de melmelada. Però havia ajudat a fer-ne a la meva mare. I diria que ella la fa igual, igual!
No hi ha res com la melmelada feta a casa. A mi m’agrada sobretot perquè pots triar la proporció de sucre i disminuir-ne la quantitat si no necessites que es conservi gaire temps (i la feta a casa vola en un moment je je je…)
El proper cop, has de demanar a la teva cosina la recepta de la ratafia
Hola sóc la cosina. A veure si us animeu a fer melmelada. La ratafia un altre dia.
Cosina Núria, estarem esperant la recepta de la ratafia je je je…
Hola!!
Vermells, la nostra cosina és una gran cuinera! A veure si ens ensenya més receptes!
Mercè, jo també feia melmelades amb me mare! Sobretot de mora quan n’anàvem a collir per la muntanya de Sant Llorenç! Ara haurem de provar de fer-ne amb els nostres fills!
Gemma, i que n’és de bona la melmelada… a veure si la propera recepta que ens passi la Núria és la de la Ratafia!
Núria!! Ja has vist quin èxit ha tingut la teva melmelada! Moltes gràcies guapíssima!
Aquesta mermalada sembla la que fa la Mami
Quan la fagis ja em diras com t’ha quedat!
Núria, tens una sorpreseta esperant-te al meu blog. Espero que t’agradi!!
Hola Mercè!!!
Ostres, quina il·lusió! Moltes gràcies pel premi!!!
Encara no m’ho crec!
Una abraçada!!!
Ep familia!!
Quina melmelada!! a mi m’agrada la de maduixa. Núria, prenc nota de la recepta i en faré!
Merci pels vostres coneixements culinaris.
Ptns.
Mira que és agraït per melmelades. S’ha de dedicar molt de temps, però el resultat és genial!
Hola Iris!!
Són molt bones les melmelades casolanes i molt calòriques també! Però què hi farem! Un caprici de tant en tant no ens farà pas mal oi?
Molts petons!!
Retroenllaç: Coca de llardons (Sant Joan 2009 a Can Prim!) | Cuinetes
Retroenllaç: Olives d’estiu! | Cuinetes
Retroenllaç: Calamars a la romana (la Núria i el Joan vénen de visita!) | Cuinetes