Aquest cap de setmana hem estat a la Vall d’en Bas a casa dels nostres cosins: la Núria, el Joan i els seus 4 petits. Viuen en una casa preciosa que han aixecat amb esforç i constància, situada al bellmig del bosc.
Vem arribar-hi per dinar i vem acabar marxant a quarts d’una de la matinada. La companyia era tan grata i els nens s’ho van passar tan bé, que ens van passar les hores volant!
Com sempre ens acostuma a passar, les millors converses es donen asseguts al voltant d’una taula. Després d’un bon plat d’arròs a la cassola, vem petar la xerrada estona i estona, buidant una ampolla de ratafia casolana, feta per ells (per cert boníssima!) i una cafetera de cafè acabat de fer.
La Núria ens va regalar un pot de melmelada de taronja i la recepta per fer-la. Així que jo també vull compartir amb vosaltres aquest petit tresor!
Ingredients (literal):
- Taronges
- Sucre
- Aigua
- Per fer la melmelada hem de tallar les taronges a trocets petits. Tallem només els dos culs de la taronja i els retirem, perquè no hi quedi tanta pela.
- Les posem en una cassola gran i hi afegim la meitat del pes de la fruita en sucre. Ho posem a coure una hora més o menys. S’ha de remenar de tant en tant perquè no s’enganxi. Que no bulli ni molt, ni poc.
- Després passem el minipimer però sense que quedi molt triturat, dependrà del gust de cadascú, però a mi m’agrada que s’hi trobin trossets de fruita.
- Segurament quedarà força espessa llavors hi anem tirant miques d’aigua fins que trobem la textura que ens agradi. La fem bullir una mica més i ja estarà. Cal tenir en compte que quan es refredi s’espessirà una mica, per tant ha de quedar fluideta.
- Finalment omplim els pots (jo els esterilitzo abans bullint-los una estona) i els fas coure al bany maria uns 15 minuts per fer el buit i llestos.
Aquesta recepta ens serveix per a qualsevol recepta de melmelada. Només cal recordar afegir el suc d’una llimona per cada quilo de fruita en les altres, en la de taronja no cal.
D’aigua només cal afegir-ne en la de taronja que és la que queda més espessa, i de vegades també a la de mores.
Voilà! Una magnífica melmelada casolana! Moltes gràcies Núria!!
