Retrobada amb els amics (pa amb tomàquet al canto!)!

A finals d’agost són aquelles dates feixugues en que, per alguns, les vacances s’han acabat i toca tornar a la feina. Té elements positius però, és el moment en que també et retrobes amb família, amics i companys de feina i posem en comú les vacances.

Això és el que vem fer dimecres amb els nostres amics: la Marta, l’Alberto i la seva peque, la Nara.

Vem fer un sopar àgil que ens permetés anar xerrant entre mos i mos. El típic pa amb tomàquet amb embotit, al que vem afegir escalivada, tonyina, provolone amb orenga al forn, truita de patata i ceba i uns pinxos boníssims! Els pinxos per si voleu provar de fer-los porten: talls de frankfurt, dàtils amb beicon i tacs de formatge emmental. Es marquen lleugerament a la planxa i ja estan llestos.

Per beure: un lambrusco tinto ben fresquet!! En som molt aficionats!

Quan intento fer algun àpat ràpid, sempre penso amb un pa amb tomàquet. Però de cop i volta penses i si fes una truita de patates? I si faig uns pebrots escalivats? … i així successivament em vaig complicant la vida, i el que pretenia ser tenir poca feina en preparar el sopar, em tanca tota la tarda a la cuina…! Què hi farem! Sort que m’ho passo la mar de bé cuinant!

Ens va venir molt de gust reunir-nos, sopar plegats i posar-nos al dia de com ens havien anat les vacances!

Per cert ens van portar un formatge boníssim de Fuerteventura! Moltes gràcies guapos!

IMG_6489.JPG

IMG_6495.JPG

IMG_6498.JPG

Barbacoa a Antist

A les acaballes de l’estiu continua venint molt de gust fer àpats a la fresca i si pot ser al bellmig dels Pirineus, què més es pot demanar…

És el que vem fer el cap de setmana passat, que vem anar a acomiadar-nos de l’estiu a la casa d’estiueig dels meus sogres, a Antist. Antist és un poblet del Pallars Jussà situat dalt de les muntanyes, és preciós. Diumenge va venir a visitar el poble la meva germana amb la família i vem dinar a la fresca sota el porxo de la casa que dóna al pati.

Per obrir la gana la Nuri (la meva sogra) ens van preparar un vermut negre, unes bones amanides ben fresquetes i una taula d’embotits típics de la zona. Mentrestant el Jordi (el meu sogre) i el Guillem (el meu fill) preparaven la carn a la brasa. Tot boníssim i amanit amb un bon vi, un Bordeaux Saint Emilion del 2006 que van portar!

Va ser un bon comiat de les vacances…

IMG_6475.JPG

IMG_6440.JPG

IMG_6446.JPG IMG_6453.JPG