Caram quina història de vida més interessant! Està molt bé que hagis decidit tirar endavant uns nous estudis per dedicar-te a l’ensenyament! La cuina és apassionant però molt sacrificada… La majoria de blocaires de la “gastrosfera” som un grup d’apassionats per la cuina però que no ens hi dediquem professionalment, sinò com a “hobby”, entreteniment… a mi personalment em relaxa i m’ajuda a desconnectar del dia a dia, a part de generar satisfacció pels demés.

N’estic segura que el teu blog serà molt interessant tractant-se d’una professional com tu! Em podries donar l’adreça del teu blog?
Moltes gràcies pels teus comentaris i espero que fins ben aviat!

Una abraçada!

Fa uns 4 anys, vaig decidir reempendre els meus estudis per reciclar-me, ja que com tots sabem la cuina és molt gratificant però al mateix temps força esclava. De fet, estava una mica farta dels horaris que tenia, la meva vida consistia bàsicament en treballar i poca cosa més. Un dels principals motius del canvi va ser el Niko (actualment el meu home) i la veritat, penso que sense ell el canvi m’hauria costat molt fer-lo. Com que els nens també m’agradaven molt, vaig començar un cicle d’Educació Infantil, l’any passat el vaig acabar i com que vaig obtenir nota i recolzament, m’he pogut permetre seguir amb la carrera de Magisteri Infantil a Lleida.

Tot i tallar la meva relació professional dins el món culinari, quan tinc temps i em ve l’inspiració, em torno a tancar a la cuina (però ara a la de casa meva, es clar!). Així doncs, quan faci una de les meves especialitats (pizzes, magdalenes, culants,…), els penjaré al blog per poder-ho compartir amb tots vosaltres!!! I, al mateix temps, quan em colapsi i necessiti ajuda per fer un bon soparet no dubtaré en fer un cop d’ull al blog!

Fins ben aviat: NURIA