Les galetes de Kandinsky

L’escola bressol de l’Èric (el Bambi) té un sistema educatiu que m’encanta! M’encanta perquè segueixen un sistema d’aprenentatge vivencial en el que els nens aprenen a través del joc i l’experimentació. No a través de fitxes, llibres i manuals! L’altra dia rebem un mail de l’escola que comença…

Benvolgudes famílies,

Durant les pròximes dues setmanes treballarem a partir d’un centre d’interès, és a dir, totes les activitats dutes a terme durant aquest període estaran elaborades a partir del quadre de Kandinsky: “Quadrats amb cercles concèntrics” 

kandinsky1

I el mail acabava…

Us agrairíem molt la vostra col·laboració des de casa, doncs seria interessant que les famílies parléssiu de Kandinsky i del quadre als vostres fills/es, d’aquesta manera hi hauria un fil conductor entre casa i escola.

Dir-vos també que estem obertes a qualsevol suggeriment.

Estem molt il·lusionades i engrescades a començar aquest projecte i us convidem a formar part d’aquesta aventura. 

Ostres… Kandinsky!! Primer de tot, nota mental: *Quan arribi a casa buscar al Google qui era Kandinsky (sóc de ciències jo… ehem…). I què podem fer que sigui amè i divertit per treballar l’obra de Kandinsky? No se m’acudia. Fins que a l’anar a l’escola a buscar l’Èric, al passadís, mentre esperava, tenia davant l’obra que estaven treballant. Una pintura ben vistosa i alegre amb un entramat de quadrats amb cercles de diferents diàmetres i colors dins seu. I aquí se’m va encendre la bombeta! I si fem galetes??

Doncs apa! A proposar-ho a la mestra que ho va trobar molt bona idea i al cap d’unes setmanes cap a l’escola a fer galetes amb els peques! Els nens van estar súper receptius i em vaig quedar ben sorpresa que aguantessin tant bé una activitat guiada que va durar almenys una hora! Són uns campions i a sobre s’ho van passar molt bé! Per agilitzar el procés vaig portar la massa ja preparada de casa i estirada amb el curró, per tal que els nens i nenes poguessin tallar directament les seves galetes de diferents mides i colors.

galetes1

INGREDIENTS (per a 1 quilo de massa):

  • 250 g de mantega pomada
  • 200 g de sucre
  • 1 ou mida L
  • 500-550 g de farina normal (fluixa)
  • Aromes: vainilla, llimona, taronja, xocolata, … la que més ens agradi (jo hi vaig posar sucre vainillat).
  • Colorants alimentaris (els meus de la casa Wilton aquests)
  • Lacasitos

foto

ELABORACIÓ:

Abans de començar… Anirà de perles si disposeu d’un robot de cuina que amassi tipus Kitchen Aid. Haurem de pastar amb l’accessori del tirabuixó o pala, mai les varetes de muntar. Si no disposeu de robot, no patiu! Ho podeu fer perfectament igual a mà, però us caldrà més paciència i fareu braços (us estalviareu el gimnàs! ;)).

La recepta base per fer les galetes, que després he versionat, me la va passar l’Eva del Cullerot Festuc, mare experimentada cuinant amb canalla i gran cuinera. Tot un èxit Eva gràcies! ;)

  1. Batem la mantega (textura pomada) amb el sucre i l’aroma fins que ens quedi una mescla cremosa.
  2. Afegim l’ou i mesclem fins que quedi ben integrat.
  3. Afegim la farina mica en mica fins que ens quedi una massa uniforme.
  4. A continuació dividim la massa en tantes porcions com colors volem tenir.
  5. Amb l’ajuda del robot de cuina (o a mà) pastem per separat les masses amb cada color. Afegim poc colorant penseu que tenyeix molt! I n’anem afegint fins aconseguir el color desitjat.
  6. A mesura que tinguem les masses tenyides les emboliquem amb film i les deixem reposar a la nevera un parell d’hores.
  7. Passades les dues hores estirem la massa amb ajuda d’un curró i ja podrem començar a tallar les galetes amb els diferents talladors. Nosaltres per seguir l’obra de Kandinsky ho vem fer amb un tallador quadrat i 3 talladors rodons de diferents diàmetres.
  8. Damunt les galetes rodones de diàmetre més petit vem posar un lacasito que ens va fer la funció d’un cercle més. Pressionem perquè s’enganxi bé amb la massa.
  9. Si mentre tallem galetes veiem que la textura s’estova massa i costa de formar-les posarem durant mitja horeta la massa ja estirada a la nevera perquè torni a guanyar consistència.
  10. Un cop tenim totes les galetes tallades les posem en una safata damunt un silpad o paper sulfuritzat i les enfornem (amb el forn prèviament preescalfat) a 180ºC amb l’escalfor de dalt i baix amb ventilador, durant un temps de uns 10 a 15 minuts. Cal vigilar-les! Com sempre us dic cada forn és un món! I ens interessa que no es torrin ja que els colors de la massa perdrien gràcia.
  11. Un cop cuites les deixem refredar damunt una reixeta.
  12. Un cop fredes ja les tenim llestes per fer-ne el muntatge! Quadrat a la base i damunt els cercles de diàmetre més gran a més petit.

Hauríeu d’haver vist la cara de satisfacció dels nens!! La veritat és que queden unes galetes ben vistoses i són ben bones! Gràcies a totes les mares que aquests dies m’han anat dient que els hi havien agradat molt les galetes! Va ser un autèntic plaer!! Tenim uns petits mindundis que són uns grans cuiners!! ;)

* No he posat fotografies dels altres nens i nenes de la classe per tal de respectar la normativa de protecció de dades i drets d’imatge del infants que regeix l’escola.

Pin It

Oller del Mas (crònica d’un tast inèdit)

El primer que impacta al entrar al celler Oller del Mas és la magnífica Masia fortificada datada del S. X. Entrar en una finca amb 1000 anys d’història és talment com fer un viatge en el temps. Ja només per l’encant arquitectònic i paisatgístic del lloc (amb la cara més bonica de Montserrat de fons) val la pena fer-hi una visita!! Però ens esperaven moltes més sorpreses de la mà del blogtrip #sombages organitzar pel Consell Comarcal del Bages!

DSC_9863

Una mica d’història: Al S. XX Arnau Oller va rebre del Compte Borrell un títol nobiliari fet que li donava dret a fortificar la seva finca. El nom Oller del Mas prové del seu antic ofici, la fabricació d’olles en el forn de pedra seca que té la finca (encara conservat), un ofici molt reconegut en aquella època en el territori.

Oller del Mas avui és un dels cellers de producció ecològica que pertanyen a la DO Pla de Bages (juntament amb 10 cellers més). Durant els anys 90 decideixen recuperar l’elaboració pròpia de vi plantant els primers ceps que en el 2003 donen els primers vins. Comencen un ambiciós projecte de vi de finca anomenat així ja que només es proveeixen del raïm que produeix la seva pròpia vinya sense proveïr-se d’altri, així com el procés de criança i embotellat també té lloc a la mateixa finca. Una finca de 440 hectàrees on compten només amb unes 40 hectàrees de vinya per tant la producció és realment molt limitada. Combinen l’elaboració de vins de gamma alta com l’Arnau Oller amb vins desenfadats com el Petit Bernat molt popular (i recomanable!).

vins_oller

Mentre ens dirigíem a fer el primer tast en Marc ens va explicar el projecte d’enoturisme que estan portant a terme. Esdeveniments, visites guiades, tast de vins, activitats per enriquir la cultura del vi; però també compten amb un camp de golf i ben aviat un allotjament (eco hotel). També ofereixen serveis gastronòmics o el lloguer d’alguna sala del castell per a esdeveniments privats. I és que l’entorn dóna molt de joc per a celebrar-hi grans esdeveniments! I guaiteu quina vista teníem des de dalt de la torre! Preciosa!

DSC_9909

En primer lloc m’agradaria aclarir que en aquest post no pretenc fer-vos una anàlisi dels vins que vem tastar. No puc fer-ho pel senzill fet que no domino prou aquest món apassionant de l’enologia (mica en mica n’aprendré) i per tant no voldria plasmar en el post les meves sensacions (gust a fusta, presència de lactics, notes de fruits vermells, …) sense saber del cert si són encertats o no. Dit això sí que em puc referir al que ja està escrit i ens han explicat els enòlegs del celler Oller del Mas.

DSC_9874

Quan dic que vem fer un tast inèdit és perquè no vam fer un tast de vins acabats sinó de vi mono-varietal abans de fer el cupatge que donarà lloc al vi acabat. Vem poder tastar el picapoll blanc varietat autòctona recuperada i el picapoll negre, d’aquest últim n’han recuperat dues hectàrees i són l’únic celler que l’utilitza per fer-ne vi.

DSC00062

Vem fer un extens tast de vins monovarietals conservats en quatre recipients diferents (picapoll blanc, picapoll negre, Syrah i Merlot):

El vi que reposa fermentant directament als dipòsits abans de descansar en botes.

DSC_9879

En un dipòsit en forma d’ou de formigó de 600l. de capacitat que degut als diferents diàmetres manté diferents temperatures i en el que s’aconsegueix de manera natural l’efecte Battonage (tècnica que consisteix a mantenir les lies fines (sediments) del propi vi en suspensió, mitjançant batoneig (remoure el vi des del fons) durant part de la criança en aquest cas dins l’ou de formigó) que manté el vi en moviment que circula per convecció. El resultat va ser sorprenent i crec que tots vem coincidir que era el que més ens va agradar de tots els tastats!

En àmfora d’argila recipient que permet una oxigenació molt més gran que estan elaborant de manera experimental amb un resultat extraordinari! D’elles vem tastar un vi negre de la varietat Syrah.

DSC_9917

I en bota de roure francès de 300l. i 500l. La tendència és la d’escollir la de 500l. ja que evoluciona de manera diferent a la de 300l. donat que hi ha menys contacte amb la fusta i predomina el gust de la fruita i l’elegància per sobre la potència. També vàrem poder comparar el matisos del mateix vi envellit (de la varietat Merlot) en dos barriques diferents, les Vicard i les Françoise Frères.

DSC_9924

I per acabar vem tastar un vi acabat un Bernat Oller del 2009 i un vi l’Arnau de finca que li faltaven 6 anys per ser embotellat! Un tast com us deia excepcional!!

Està clar que mai dos vins sortiran igual. Hi ha tants i tants factors que el fan únic! El raïm, la terra on es conrea, el clima, la verema, el tracte, els recipients, el temps, les barriques, … en definitiva, Oller del Mas vetlla i cuida cada moment del procés viticultor per elaborar uns vins que ratllen l’excel·lència. Una gran feina feta amb passió! Felicitats!

Us recomanem una visita al celler Heretat Oller del Mas, en gaudireu molt!

El podreu trobar a Carretera d’Igualada (C37z), km 91. 08241 Manresa (BCN).
Trobareu més informació a: http://www.ollerdelmas.com i podeu contactar amb ells a info@ollerdelmas.com

Pin It

Hummus d’all negre amb tallarines de calamar

All_negreTercer ingredient del Rebost Gourmet! Un ingredient ben especial, tan especial que encestralment es relacionava amb la immortalitat per les seves nombroses propietats, l’all negre (no tenim proves de que els que ho deien continuin vius…).

A l’all blanc se li atribueixen propietats immunològiques i cardiovasculars. L’all conté alicina, un ingredient que ajuda a eliminar greixos i colesterol, i manté la pressió sanguínia en nivells òptims, però té el problema de la forta olor i del seu gust desagradable quan es menja cru. L’all negre no té la fortor de l’all ni és tan fort de gust. Es pot menjar sol, de fet  per les seves nombroses propietats moltes persones el consumeixen per motius de salut i no directament vinculats a la gastronomia. Per aconseguir l’all negre (invent dels japonesos que en són grans consumidors) es sotmet l’all blanc a un procés de fumat de llenya i de fermentació durant un mes a una temperatura i humitat concretes. El resultat? L’all ha perdut prop del 97% de l’olor però les seves propietats medicinals curiosament es diu que han augmentat deu vegades.

IMG_4511_edit

Les propietats de l’all negre

El all negre conté 10 vegades més aminoàcids. Té un efecte hipotensor i per això combat la pressió alta. Regularitza el transit intestinal i afavoreix la digestió. Ajuda al cor a prevenir malalties cardiovasculars. Regula el son. Ajuda a reduir el colesterol dolent i el nivell de lípids en sang. Neteja el ronyons i és protector de les arteries perquè evita la seva calcificació. Ajuda en la cicatrització de les ferides i fa forts els ossos. Augmenta 10 vagades més d’helicina, un dels seus principals components, que enforteix el sistema immunitari i augmenta les defenses del organisme, especialment en processos al·lèrgics. És un energitzant natural i un vigoritzant corporal, ideal per esportistes i atletes d’alt rendiment. Combat l’estrés i la depressió pel seu alt contingut en fòsfor i sofre, actua com un sedant per als nervis (Font: EcoLògic). 

Com podeu veure és un diamant en brut!!! Brut perquè és ben negre! Com el sutge! Ara bé, a part de ser molt beneficiós per la salut resulta que té moltes possibilitats gastronòmiques. I aquí és on reprenem l’objectiu del Rebost Gourmet on, si ho recordeu, cada mes us volem presentar un producte gourmet, innovador i/o sorprenent i us en exemplifiquem 3 usos diferents en 3 receptes fetes per la Bet de Tasta Rutes, la Sandra i el Xavi de els Fogons de la Bordeta i servidora amb Cuinetes.

L’all negre va ser una història d’amor a primera vista! El vem descobrir plegats tot sopant al Tickets on ens van servir unes navalles amb aire de llimona i all negre que ens van captivar! Aleshores ja vem tenir clar que l’all negre seria un dels ingredients del Rebost Gourmet que aleshores tot just començàvem. I per si ens quedava algun dubte fa dues setmanes sopant al restaurant Ò en Jordi Llobet ens va preparar unes verduretes dels horts de Sant Benet guisades amb tripeta de bacallà amb aire de jang i allioli d’all negre espectacular! Quin plat més ben elaborat!

Ara que ja us he posat en antecedents potser que anem a la recepta no? ;) Som-hi!

IMG_4508_edit

La meva proposta és fer un Hummus d’all negre amb tallarines de calamar. Buscava un plat en el que l’all negre formés part del plat, que quedés integrat en la recepta en lloc de utilitzar-lo només com a decoració o condiment.

INGREDIENTS:

  • 400 g de cigrons escorreguts ja cuits (200 g de secs)
  • 3 cullerades soperes de Tahina (pasta de sèsam mòlt)
  • 2 llimones (en farem suc. En necessitem entre 40 a 70 ml afinant-ho al gust)
  • 2 grans d’all negre
  • 1 gra d’all blanc (opcional)
  • 1 cullerada sopera d’Oli d’oliva verge extra
  • Comí, sal, pebre negre, pebre vermell, julivert picat (escolliu al gust la combinació d’espècies).
  • Calamar
  • Oli de sèsam torrat
  • Sèsam torrat

ELABORACIÓ:

  1. Poseu els cigrons ja cuits i escorreguts dins del vas de la batedora amb les  3 cullerades soperes de Tahina, els grans d’all negre i el blanc tallats a rodanxes i triturar fins que no quedin grumolls, ni pells i ens quedi un puré homogeni (ens podem ajudar de l’aigua de cocció si ens està quedant un puré massa espès o aigua si els heu comprat ja cuits).
  2. Mullem amb el suc de llimona que anirem afegint poc a poc, mentre batem, fins que la pasta tingui un gust lleugerament agre. Ajustem la textura afegint una cullerada sopera d’oli d’oliva verge extra.
  3. Afinem d’espècies afegint una mica de comí, pebre negre, pebre vermell… i la sal. Batem bé i ja tenim llest l’hummus d’all negre!
  4. Per preparar el calamar ens caldrà netejar-lo i enrotllar-lo sobre sí mateix tot fent un caneló amb paper film i el congelarem.
  5. Amb l’ajuda d’una mandolina agafem el calamar congelat i en farem tallarines. Al tenir-lo congelat ens facilitarà moltíssim la feina de fer les tallarines (el treiem del congelador i als 10 minuts ja tindrà la textura que busquem per poder-lo tallar amb precisió).
  6. Les saltegem salpebrades en una paella amb un rajolí d’oli de sèsam torrat (o oli d’oliva verge extra si no en teniu) amb la paella ben calenta. Les reservem.
  7. Preparem un bol amb l’hummus i damunt afegirem les tallarines de calamar saltejades. Empolvorem amb una mica de sèsam torrat (o de cibolet o julivert picat) pel damunt i llest!
  8. Per acompanyar podem utilitzar pa de pita amb el que en farem uns triangles i els torrarem o bastonets de pa.

Consells per coure els cigrons: Avui en dia moltes vegades comprem el llegum ja cuit per estalviar-nos feina. Però si  sou uns Cuinetes i us voleu coure vosaltres els cigrons haureu de posar-los en remull almenys durant 12 hores abans de la cocció. Passat aquest temps els esbaldiu i els haureu de posar en una olla ben coberts d’aigua i coure’ls fins que quedin tendres. En el cas de l’hummus la cocció dels cigrons comença en fred, però habitualment per altres preparacions els cigrons es comencen a coure amb aigua ja bullint. Es preferible fer una cocció uniforme a foc mitjà que no pas a una temperatura molt alta (necessitem que bullin tranquil·lament). Els anirem tastant per comprovar-ne el punt de cocció i 5 minuts abans d’acabar-la afegirem la sal. La sal la posem al final per evitar que se’ns desfacin els cigrons.

Sempre m’ha agradat la combinació del calamar amb el puré de cigrons! El calamar ens dóna textura i l’hummus cremositat. L’all negre li confereix un gust molt diferent i difícil de descriure però molt gustós! Ho haureu de provar! ;)

*Tant la tahina com l’all negre els vaig trobar al Veritas.

Pin It

Som Bages!

Aquesta aventura comença com totes les bones aventures, amb bons amics asseguts a taula i amb un bon esmorzar. I davant la pregunta què en sabeu del Bages? uns petits instants de silenci, algunes mirades i … “bé hi ha Montserrat (anem bé) i gastronòmicament  conec Abadal (va que encara ho salvarem), la capital és Manresa oi? (ai mare que s’acaben les idees…)”.

DSC_9904

Han passat 15 dies des d’aquesta conversa i avui necessitaria 10 posts per explicar-vos tot el que he après aquest darrer cap de setmana sobre la comarca del Bages. I això que només hem tocat la temàtica gastronòmica i geològica (i també trets de l’antropològica)! Imagineu-vos si m’haguessin explicat la cultural, patrimonial, tradicional, … en podria escriure un llibre! I amb molt de gust perquè des de diumenge que em declaro una enamorada d’aquesta terra!

DSC_9826

El Bages des de setembre de 2012 és Geoparc de la Catalunya Central un distintiu que només reben aquells territoris que per les seves particularitats geològiques el mereixen i ara per ara no n’hi ha més a Catalunya. Les singularitats del territori amb indrets com els relleus dels antics deltes de Montserrat o Sant Llorenç del Munt, la conca potàssica fruit de l’evaporació marina amb la posterior emersió de la muntanya de sal de Cardona durant la creació dels pirineus, entre d’altres la fan mereixedora d’aquest distintiu.

DSC_0014

Fa temps que prediquem que les singularitats d’un territori, climatologia, orografia, … afecten directament als productes que s’hi produeixen entre molts altres factors (també afecten sobre la manera de ser dels seus habitants tot i que aquí ja entraríem en termes més sociològics). És la grandesa del nostre país tant petit i tant ric i divers a l’hora! Els pèsols del Bages no són iguals que els del Maresme, ni es produeixen al mateix temps. Ni la col Manresana, d’un verd intens (com el seu gust) i ben tancada degut al fred intens que fa a la comarca especialment d’extrems al matí i a la nit, és igual que una col conreada al Vallès. Per tant no era pas cap disbarat parlar de #geogastronomia. Una terra que atorga propietats concretes als aliments que produeix i la cuina que en resulta. Una bona pensada. Tanquem el cercle!

DCIM100GOPRO

Aquest era l’objectiu del Consell Comarcal del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central quan ens va convidar a un grup de blocaires catalans a conèixer la seva terra durant un cap de setmana. Un cap de setmana estudiat al detall (i organitzat per la millor persona que podien escollir) i que agraeixo de nou el fet de que fos sorpresa! No sabíem absolutament res del què faríem! Ens vem deixar guiar i el resultat va ser sorprenent i extremadament gratificant!

En els propers dies us faré les cròniques de les diferents parades que vem fer: Paisatges, Cellers, Restaurants, Cuiners, Hotels, Productes, Gastronomia… Ens hi acompanyeu? ;) #sombages

Fotos (fantàstiques!) cedides per Pau Moya de Giroimatges

Pin It

Panna cotta de speculoos amb salsa toffee i crumble especiat

Ja tenim el segon lliurament del Rebost Gourmet!! :D Si recordeu tracta d’una secció a tres bandes on us donarem a conèixer productes gourmets, novedosos o simplement que ens encanten, i us farem 3 receptes (una a cada blog) amb aquest ingredient com a protagonista!

IMG_4040_edit1

El protagonista d’aquest mes és l’speculoos o propiament dit la barreja d’espècies que s’utilitza per fer aquest tipus de galetes belgues. Segur que alguna vegada les heu provat! Són molt populars les de la casa Lotus i no és complicat trobar-les a qualsevol supermercat. Per acompanyar el cafè són boníssimes!! Tenen el gust especiat tant característic de la barreja de canyella, nou moscada, clau, gingebre, cardamom i pebre blanc, i un acabat caramel·litzat que les fan irresistibles! Inspirades en aquestes galetes he decidit fer la recepta que us presento avui.

Tant a la Sandra i el Xavi, com a la Bet i a mi mateixa aquesta barreja de espècies ens agrada molt però no és fàcil trobar-les preparades. Nosaltres vem comprar la mescla ja feta en una botiga de productes belgues on-line. És més fàcil trobar la pasta de speculoos en fires específiques d’alimentació amb productes internacionals (per exemple les que fan cada any el Corte Inglés), o les galetes ja acabades de la casa Lotus.

IMG_4048_edit2

La recepta que he preparat és una panna cotta de speculoos amb salsa toffee i crumble especiat. La recepta es fa en tres passos però ja veureu que no té cap complicació. Som-hi!

Ingredients:

Per la panna cotta:

  • 500 ml de nata per muntar (35% MG)
  • Mitja beina de vainilla
  • 3 fulles de gelatina
  • 70 g de sucre blanc
  • 10 g de barreja d’espècies speculoos (o dues cullerades soperes de pasta de speculoos).

Per la salsa toffee:

  • 100 g de sucre blanc
  • 200 ml de nata líquida per muntar (35% MG)
  • Mitja beina de vainilla
  • Un polsim de sal

Pel Crumble especiat (o de speculoos):

  • 50 g de mantega pomada
  • 50 g de farina
  • 50 g d’ametlla mòlta
  • 50 g de sucre morè
  • 10 g de speculoos

Elaboració:

  1. Per la panna cotta posem la nata i la beina de vainilla raspada en un cassó, afegim el sucre, les espècies speculoos i anem remenant. Si no tenim espècies desfarem un parell de cullerades de pasta de speculoos.
  2. Hidratem les fulles de gelatina i les afegim a la nata un cop sigui calenta. De seguida es desfaran i podrem apagar el foc.
  3. Repartim en vasets i deixem quallar a la nevera.
  4. Per a fer la salsa toffee posarem el sucre amb unes gotetes d’aigua en un cassó a foc mitjà, sense tocar-lo. En quan comenci a fondre mourem fent cercles el cassó però és millor no remara-ho.
  5. Paral·lelament escalfarem la nata líquida amb la mitja beina de vainilla raspada.
  6. Un cop tinguem el caramel líquid i amb un color torradet afegirem amb molt de compte la nata líquida calenta (perquè el contrast de temperatura no sigui tant gran) i ara sí remenem per integrar bé la nata i el caramel. Ho courem a foc mitjà un parell de minuts més perquè quedi ben amalgamat i afegirem un polsim de sal. Reservem en fred.
  7. Per al crumble de speculoos barregem tots els ingredients menys la mantega.
  8. Afegim la mantega i aixafant amb una espàtula (en vertical) donem textura de sorra.
  9. Escampem aquesta sorra damunt d’una safata de forn protegida amb paper sulfuritzat i enfornem durant 6-7 min a 180ºC. Un cop a fora, esmicolem i deixem refredar.
  10. Muntem les postres! Sobre la panna cotta ja quallada afegim una mica de salsa de toffee i damunt un grapadet de crumble. I a gaudir!

El contrast de textures és molt agradable i té el gust fantàstic de l’speculoos  que tant  ens agrada! Recomanem fer racions petites ja que en accés pot embafar una miqueta. Millor quedar-te amb ganes de menjar-ne un segon gotet que no pas que no puguis acabar-te’n un! ;)

No us perdeu les altres dues propostes que ens tenen preparades Els Fogons de la Bordeta i Tasta Rutes!!! I us esperem de nou al proper repte del Rebost Gourmet… flipareu amb el proper protagonista!!! ;) Abraçada!!!

Pin It

Pa amb tomàquet i (fals) pernil amb Caviaroli

Avui estem d’estrena!! I d’una estrena molt especial perquè presentem una nova secció al blog, un repte a 3 bandes, amb 3 bones amigues i blogaires, el Rebost Gourmet. Us en faig cinc cèntims perquè entengueu com ha sorgit i què pretenem.

Caviaroli1_edit

Aquestes festes de Nadal amb la Bet de Tasta Rutes i la Sandra i el Xavi dels Fogons de la Bordeta comentàvem els regals que ens havia cagat el tió i casualment a elles dues els hi van portar un potet de Caviaroli! El Caviaroli són petites esferificacions d’oli d’oliva verge extra que fa molt atractives les presentacions de molts plats. Resulta que jo també en tenia un que havia comprat en un atac compulsiu consumista post Fòrum Gastronòmic on havia vist a Oriol Castro del Restaurant Compartir de Cadaqués (ex-Bulli per més dades), utilitzar-lo en el plat que avui us presentaré. I fruit de compartir les nostres invencions gastronòmiques amb aquest producte se’ns va acudir publicar alhora una recepta amb Caviaroli en els nostres blogs a mode de repte gastronòmic. I com que som inquietes de mena hem volgut anar més enllà i establir-ho de manera fixe, utilitzant cada vegada un producte novedós i/o gourmet de manera més o menys periòdica (no us dic cada quan, que després ja ens coneixem i tots anem com anem… que ja ho sabem… i ara no arribo… i ens atabalem… i ens posem obligacions que no calen… tot i que seria molt maco poder-ho fer un cop al mes! Merda! Se m’ha escapat! No els hi digueu… que quedi entre nosaltres… no crec que ho llegeixin, o sigui que no patiu…).

Caviaroli2_edit

Per tant en aquesta ocasió podreu trobar 3 propostes (1 a cada blog) per preparar amb Caviaroli. La meva proposta: Tonyina pintada amb greix de pernil ibèric, tomàquet, Caviaroli i pa torrat! O de manera més sintètica: Pa amb tomàquet i (fals) pernil amb Caviaroli. La idea neix d’emular un plat tant nostrat com el pa amb tomàquet i pernil del bo, però modificant un ingredient tant important com el pernil per un altre que no té res a veure, la tonyina. El que se’n diria un “trampantojo” en castellà (els que veu seguir Top Chef segur que us sona la parauleta) o dit clar i català un “aritifici culinari”, farem passar gat per llebre. El resultat espectacular i sorprenent!

Tonyinacaviaroli1_edit

Ingredients:

  • 300 g Llom de tonyina (1 tall d’uns 2 dits)
  • 1 o 2 Tomàquets de branca
  • 100 g Greix de pernil ibèric
  • Llesques de pa torrat
  • Caviaroli
  • Sal, oli verge extra
  • Julivert o cibolet

Elaboració:

  1. Hem de fondre el greix de pernil ibèric a baixa temperatura fins a obtenir-ne un oli. Podeu fer-ho envasat al buit i cuit a baixa temperatura, al bany Maria, o al microones a la mínima potència (jo ho he fet al micro 3 minuts a 90W). Reservem l’oli.
  2. Agafem el tall de llom de tonyina (d’uns 2 dits de gruix) i el tallem fent filets primets en sentit contrari de la fibra.
  3. Els col·loquem en el plat i els pintem amb l’oli del greix de pernil ibèric.
  4. Partim els tomàquets de branca, els buidem de llavors i els ratllem en un ratllador. L’amanim amb una mica de sal i un rajolí d’oli extra verge. Damunt els filets de tonyina hi posem una culleradeta de tomàquet ratllat.
  5. Damunt ho coronem amb una culleradeta de Caviaroli i ho acompanyem amb unes torradetes de pa. Per decorar i donar color podem posar-hi alguna fulla de julivert o un polsim de cibolet picat.

Tonyinacaviaroli3_IGLa veritat és que el sabor del greix del pernil ibèric predomina i confon el gust de la tonyina que és molt present en textura però. La combinació de tots els ingredients el fa un plat divertit i agradable al paladar. Els que tingueu algun prejudici sobre menjar peix cru, creieu-me, proveu-ho que us sorprendrà gratament! Només us dic que avui ens barallàvem la meva filla i jo per veure qui s’acabava l’últim filet! El Caviaroli hi aporta color, volum i sabor. Petites explosions d’un gran oli verge extra que es fonen a la boca. Un divertimento! Un bon complement per aquells dies que vols quedar bé deixant bocabadat el personal.

I fins aquí la primera recepta del Rebost Gourmet! No us perdeu les altres receptes que han preparat la Bet i la Sandra i el Xavi!! En aquesta ocasió el protagonista ha estat el Caviaroli! Quin serà el següent? ;)

Pin It

Trinxat de carn d’olla amb ou de guatlla

BON ANY NOU COLLA!!! :D

Com proven les festes? Nosaltres no ens podem queixar tot i que hem estat malalts dia sí, dia també! Això de tenir un “petit porta virus” a casa fa que anem enxampant una darrera l’altra totes les “passes” que ronden. Ara conjuntivitis, ara gastrointeritis, ara traqueitis, … i així un llarg etcètera de paraulotes acabades amb -itis! Però malgrat això són unes festes que ens encanten i les hem viscut amb la mateixa il·lusió que els altres anys tots cinc (i tres tones de klennex que ens han volgut acompanyar també).

Pastora_Nadal_edit

Anem al tema que avui és un post-express amb una recepta ràpida i d’aprofitament! Qui ha fet escudella? A qui li han sobrat 3 quilos de carn d’olla? Ohhh!! A nosaltres també ens ha passat!! Quina casualitat!! Però no patiu que tenim la solució! A veure, per la carn pròpiament dita (pollastre, gallina, porc, vedella, …) teniu dues opcions: fer canelons o croquetes (o les dues coses). I per la pastanaga, col, patata, nap, … i les butis negre i blanca, el que us hagi sobrat, ho reserveu per la recepta que us explico avui: Trinxat de carn d’olla amb ou de guatlla.

trinxatnadal

Ingredients:

  • Verdures sobrants de l’escudella: patata, pastanaga, col, nap, …
  • Botifarres: blanca i negre del bullit de l’escudella (cansalada i peu de porc si n’hi poseu).
  • 1 o 2 grans d’all
  • Oli verge extra, sal i pebre
  • Ous de guatlla (un per cap)

Elaboració:

  1. Piquem els grans d’all i els posem en una paella amb un raig d’oli verge extra en fred. Engeguem el foc i coem l’all. Volem que ens aromatitzi l’oli i per tant és molt important que no se’ns cremi ja que amargaria el plat.
  2. Traiem la pell de les butis i les tallem a dauets petits. Les incorporem a la paella amb l’all dauradet.
  3. Tallem també a dauets petits la pastanaga, patata, nap, … i la col a juliana. Els incorporem a la paella amb les butis.
  4. Ho deixem coure a foc mitjà remenant de tant en tant. Salpebrem.
  5. Quan les verdures i la botifarra tinguin un to dauradet ho retirem del foc. Si veieu que hi ha accés de greix poseu-ho en un colador de malla o sobre paper absorbent per retirar-ne l’accés.
  6. Podeu servir-ho en cassoletes, culleres d’aperitiu o directament sobre una llesca de pa torrat.
  7. En una paella o cassó posem abundant oli i fem els ous de guatlla ferrats. En col·loquem un damunt de cada cassoleta i llest per menjar! ;)

Aquesta recepta la vaig aprendre en un taller de Cuina catalana renovada que va fer en Manel Guirado a la Patente i la veritat és que des d’aleshores reservem part del bullit del caldo per preparar aquestes cassoletes!! ;) I també és una bona manera de fer menjar verdura als Petits Mindundis! A casa encanten a petits i grans! :)

Pin It

Pollastre amb escamarlans

PollastreIGS’acosten festes!! No us passa que un mes abans ja esteu donant voltes a què preparar en aquests àpats tant especials? Si necessiteu idees, en el receptari de Cuinetes podeu fer-hi una passejada i hi trobareu alguns plats de festa com els Tournedos Rossini, el xai enfangat, pollastre a la catalana, bacallà confitat en oli d’oliva amb crema de patates i xips de carxofa, … hi ha tota mena de plats ben festius! Però en la mesura del possible aquests dies us aniré penjant les provatures de plats que faré abans de festes mentre no decidim quin menú preparar. Nosaltres preparem com cada any l’àpat de cap d’any i cada any ens fa molta il·lusió tota la preparació! Confeccionar el menú, la presentació dels plats, com pararem la taula, …

El plat que us explicaré avui és un bon candidat per ser a taula per festes! Pollastre amb escamarlans, recepta adaptada del llibre de Manel Guirado 101 plats de la cuina catalana que has de tastar, que us recomano que no falti a les vostres prestatgeries de llibres!! Trobo tant interessant la introducció que l’autor ens fa de la recepta que també us la incloc en el post. :)

101platsJuntament amb les mandonguilles amb sípia, probablement aquest plat és el mar i muntanya per antonomàsia de la cuina catalana. I és, en certa manera, una versió més econòmica del pollastre amb llagosta. És interessant remarcar que d’aquesta recepta en parla Josep Pla en el seu El que hem menjat. Explica l’escriptor que antigament l’animal més car del plat no era pas la llagosta, sinó el pollastre! El marisc s’hauria afegit al guisat per donar el seu particular sabor i per “omplir”. Com han canviat les coses… Ara l’habitual és utilitzar els escamarlans que donen una dolçor al plat inigualable.

Per acompanyar el pollastre he optat per un rosti de patata que em servís de base del plat i al mateix temps perquè s’empapi de la salsa gustosíssima d’aquest pollastre guisat. També podríeu fer altres acompanyaments però la veritat és que en aquests tipus de plats les patates fregides (ja sigui en el format que sigui, patates palla, rosti, dauets…) li queden de pel·lícula! I no us negaré que em recorden a les de la iaia en un record gustatiu ben marcat a la memòria, malgrat fos molt petita.

Pollastre amb escamarlans

I per maridar aquest plat de festa no podia faltar-hi un bon vi. Nosaltres hem optat per una Garnatxa edició limitada del 2011 de Maset. Un vi de gran intensitat i calidesa, així com un marcat component afruitat que prové de vinyes velles de més de 60 anys. Fan un bon maridatge aquesta Garnatxa i el pollastre amb escamarlans!!

Ingredients (per a 6 persones):

  • 1 pollastre d’uns 2 kg de pes
  • 24 escamarlans de bona mida (els meus eren grandots i en vaig posar 12).
  • 300 ml d’oli d’oliva
  • 6 tomàquets madurs
  • 2 cebes
  • 1 porro
  • 1 branca d’api
  • 1 manat d’herbes (llorer, orenga, farigola, …)
  • 1/2 copa de vi ranci
  • Aigua o brou de pollastre (la recepta original indica fumet de peix però jo he preferit el brou de pollastre).
  • Anís sec
  • Sal i pebre
  • Farina
  • Per la picada: 3 grans d’all, 1 grapat d’ametlla i 1 grapat d’avellanes.

Pel rosti de patata:

  • Patates
  • Oli, sal, pebre, orenga i un gra d’all.

Elaboració:

  1. Tallem el pollastre a octaus, els salpebrem i els passem per farina. Els enrossim en una cassola amb l’oli i els reservem.
  2. Saltem ràpidament els escamarlans en el mateix oli i els reservem.
  3. En el mateix oli fem un sofregit amb la ceba, el porro i l’api picats. Quan la ceba estigui transparent, afegim el tomàquet i fem concentrar el sofregit durant uns 10 minuts a foc mitjà.
  4. Acomodem el pollastre a la cassola i el manat d’herbes i ho cobrim amb aigua o brou. Ho deixem coure a foc suau uns 30 minuts, fins que sigui tendre i la salsa hagi agafat cos. Anem retirant l’excés de greix durant aquest temps.
  5. Mentrestant elaborem una picada amb els alls i els fruits secs. La deixetem amb el vi ranci i unes gotes d’anís. Ho aboquem a la cassola i ho deixem coure 10 minuts més, a la meitat dels quals hi afegirem els escamarlans. Rectifiquem de sal i ho servim.

Fem el rosti:

  1. Pelem i rentem les patates. Les ratllem amb un ratllador (o una mandolina a juliana fineta).
  2. No les passem per aigua un cop tallades per tal que no perdin la fècula que contenen (és el que ens permetrà que s’enganxin).
  3. Les salpebrem, les condimentem amb orenga i afegim una mica d’all picat.
  4. Posem una paella ben petita amb un bon raig d’oli (és ideal la de fer Blinis) a escalfar a foc ben lent i afegim la patata.
  5. Li donem forma com si es tractés d’una truita i deixem que la patata es dauri per les dues cares.
  6. Si hem fet un rosti primet el podrem coure del tot a la paella però si és gruixut l’acabarem de coure al forn a 160 ºC.

Alguns consells:

Per tal de servir una salsa més fina el que podeu fer és recuperar tot el sofregit i passar-lo pel túrmix. Un cop tenim la salsa ben fineta, la passem pel colador xinès i la tornem a la cassola amb el pollastre i els escamarlans.

Una bona opció per fer un àpat de Nadal com cal! Bon profit!! :)

Pin It

Pa integral amb fajol

Avui us presento un projecte engrescador! Un grup de blogaires capitenejats per la Orsolya del blog Kuiristo, qui va tenir la gran idea, periòdicament publicarem receptes amb cereals més o menys coneguts, per tal de donar-vos a conèixer les seves virtuts. Els cereals són un dels aliments que més hauríem de consumir juntament amb les verdures, però per desconeixement ens limitem a fer servir majoritàriament el blat, l’arròs i el blat de moro. En canvi hi ha altres cereals molt saludables i interessants, com els blats antics, la quinoa, … però no és fàcil trobar-ne informació de com aplicar-los en gastronomia. Per aquest motiu neix aquesta iniciativa on periòdicament us explicarem com elaborar un plat concret amb cadascun dels cereals escollits. En aquesta ocasió hem d’elaborar un pa.

Jo he escollit el fajol. Que per què? Doncs per proximitat, per coneixença amb qui en cultiva, perquè n’he tastat en diferents formats (farinetes fregides, creps, en galetes, en pa…) i per amor a la terra on es cultiva el que consumim, la Garrotxa.

GraFajol

Ara bé, se’m presenta el primer handycap en haver-vos de parlar de les virtuts d’un cereal… que en realitat no ho és. Malgrat la confusió habitual el fajol no és un cereal, en realitat és una planta herbàcia que es conrea pel seu gra, i que per la similitut que té amb els cereals popularment se l’hi ha considerat sense ser-ho, com us comentava. De moldre el gra de fajol n’obtenim la farina que ens permetrà elaborar diferets receptes. Cal dir que no conté gluten i que per tant és apte pels celíacs. Molt recomanable per elaborar les galettes (creps bretones), o fer galetes, o les farinetes fregides ensucrades o salades.

No puc fer aquest post sense parlar-vos de la Carme de Batet qui conrea el fajol, i en mòlt el seu gra. A ella és a qui li compro la farina i les farinetes a Mercat d’Olot. I gràcies a ella he après a cuinar-la, a posar-ne la proporció justa en el pa (per no endur-me’n sorpreses) i a conservar-la.

broufajolL’altra gran mestre que m’ha ajudat és en Pere Planagumà, amic i xef del restaurant Les Cols d’Olot, amb dues estrelles Michelin, que m’ha aconsellat com elaborar-lo donant-me algunes pautes i explicant-me més coses sobre el fajol. Ells estan elaborant un pa de fajol (o amb fajol) amb Triticum que aviat es podrà tastar al restaraurant. I les seves investigacions prèvies m’han estat de molta utilitat per tal de que “sortís” (no ha estat fàcil) un pa amb fajol. A part mireu quines virgueries fa el Pere! Aquest plat el va preparar al Cuines de TV3, Brou fumat amb espaguetis de fajol. Com a bon garrotxí promociona i reivindica el producte autòcton! I no em direu que amb aquest format no és ben creatiu l’ús del fajol!

Segon handycap: el fajol en no contenir gluten no ens llevarà i per tant no podrem MAI fer un pa 100% amb farina de fajol. Per aquest motiu no us he pogut posar en el títol Pa de Fajol, com hagués estat lo desitjable, perquè us tornaria a mentir. El pa que us he preparat és un pa integral elaborat amb una barreja de farina de blat, sègol i una petita proporció de fajol. La suficient perquè li confereixi tot els sabors i aromes caracteristics del fajol, però el just per tal de poder-li dir pa. Al afegir farines amb gluten en aquest pa ja no serà apte per celíacs.

Abans de posar-vos la recepta m’agradaria remarcar les propietats del fajol. És ric en vitamina B i ferro fet que contribueix a prevenir l’anèmia. Té propietats antiinflamatòries i ajuda ajuda a prevenir hemorràgies. També és molt energètic, aporta proteïnes de fàcil assimilació i és molt saciant.

pafajol

Ingredients:

  • 200 g de farina de mitja força
  • 250 g de farina de sègol
  • 50 g de farina de fajol
  • 10 g de sal
  • 2 g de llevat sec de forner (o 5 g de llevat fresc)
  • 350 ml d’aigua
  • Opcional: pipes de girasol per afegir a la massa.

Elaboració:

En panificadora: posar tots els ingredients a la cubeta i marcar el programa de pa integral.

A mà:

  1. En un bol barregem tots els ingredients (quan els preparem vigilem de no posar junts el llevat i la sal fins a l’hora d’amassar, ja que la sal es menja el llevat i es va consumint!). Un cop tenim la barreja feta la treballarem sobre un taulell durant 20 segons.
  2. Aleshores en formem una bola i la deixem reposar 10 minuts (sense tocar-la!).
  3. Passats els 10 minuts estirem la massa (que ja serà més elàstica) i la pleguem sobre sí mateixa durant 5 segons.
  4. La deixem reposar 10 minuts més.
  5. Passats els 10 minuts tornem a estirar la massa (que encara serà més elàstica) i la pleguem sobre sí mateixa durant 5 segons més.
  6. La deixem reposar 2 horetes tapada i a temperatura ambient.
  7. Podem formar panets i enfornar-los a 235 graus durant 10 o 12 minuts (comprovem la cocció del pa. Cada forn és un món i el temps és orientatiu).

EricPaFajolEl resultat és un pa humit, dens i molt saborós i malgrat la poca proporció de fajol que hi porta és molt present gustativa i aromàticament. Una de les coses que m’ha fet més il·lusió és veure que fins i tot als nens els hi ha agradat aquest pa tant especial. Fins i tot al més petit de la casa, l’Èric, amb només dos anys n’ha esmorzat i se n’ha volgut endur de passeig!

Ha estat engrescador trobar la fòrmula per poder fer un pa amb fajol! Ja tinc ganes de tirar endavant els altres reptes amb aquest gra! ;)

Us adjuntem els enllaços de la resta de blogaires que participen en el projecte. A mesura que es vagin publicant enllaçarem als respectius blogs! Gaudiu dels seus pans i de la Cuina Creativa amb Cereals!!

Pin It

Blogs contra la fam 2013

Van passant els anys i les dades semblen no millorar… Actualment, es calcula que més d’un milió i mig de persones viuen en situació de pobresa a Catalunya. La xifra esgarrifa… En aquest context hostil són molt benvingudes iniciatives com el Gran Recapte d’Aliments, una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir ajuda alimentària per a les persones més necessitades. La campanya d’enguany es portarà a terme el 29 i 30 de novembre a més de 1.000 punts de recollida i amb l’objectiu de recollir 3.000.000 kg d’aliments amb la col·laboració de 15.000 voluntaris.

egr_hdr_slide_012

Des de fa ja tres anys els blogs gastronòmics ens volem sumar a la campanya difonent la informació d’aquesta per tal de captar el màxim de voluntaris i recaptar el màxim d’aliments arreu de Catalunya. D’aquesta voluntat neix Blogs contra la fam. Els blogaires també publicarem al llarg del mes de novembre receptes senzilles i econòmiques amb els aliments que es proposen recollir enguany. S’ha escollit aquest format perquè volem que les nostres publicacions, siguin també una font d’informació culinària pels que, usuaris o no del banc d’aliments, emprin llegums secs, oli, llet, llaunes de conserva, aliments infantils… aliments d’alt valor nutritiu, bàsics en l’alimentació de les persones.

Tota aquesta activitat la trobareu centrada a “Blogs contra la fam” coordinada per Lluís Rey i Òscar Gómez on també podreu trobar-hi centenars de receptes que els blogaires vem publicar en les dues edicions anteriors. Enguany també es vol animar als cuiners, periodistes i a tothom relacionat amb el món gastronòmic que tingui un bloc o una web, a fer difusió d’aquest acte i a publicar una recepta que després també es recollirà al Blog.

Un petit granet de sorra des de cadascuna de les nostres vitàcores virtuals al món per donar a conèixer i convidar a participar en el Gran Recapte d’Aliments! Entre tots aconseguirem difondre i animar a participar, ja sigui donant o com a voluntari, en aquesta gran causa! Gràcies per participar-hi!!!!


#blogscontralafam

Pin It