Batut de plàtan amb gelat de iogurt amb xocolata i cruixent de cacau de la Fageda

IMG_1177Una mica atípic aquest estiu… no trobeu? Ens hem passat l’agost amb rebequeta a Cantonigròs i a principis de setembre jersei i pantaló llarg a París! Si home! I els gelats què?? Per la castanyada??? Doncs no! Per sort arrenquem el curs amb un setembre càlid, m’atreviria a dir calorós i tot! Per tant és una ocasió magnífica perquè feu la recepta que us presento avui! ;)

La recepta que avui us explico és una barreja entre un clàssic que ja feia de petita a casa, el batut de plàtan, i un bon gelat de la Fageda. Ben senzill i ben bo.

Durant la nostre visita a Alimentària vem tenir ocasió de tastar totes les varietats reformulades dels gelats de la Fageda. Si bé abans ja m’agradaven confesso que la nova formulació em va sorprendre gratament! Molt més cremosos i en el cas de la vainilla i la xocolata amb un gust intens de llagrimeta! L’ingredient principal dels gelats és el iogurt de granja que fan a la Fageda que manté totes les seves propietats i no afegeixen ni conservants ni colorants. Aquest estiu ens han van fer arribar un pack perquè els tastessim i aquesta és una de les propostes que se’m va acudir. La xocolata i el plàtan sempre han combinat bé (qui no recorda el clàssic Banana Split!) per tant no podia fallar!

Anem a la recepta!

IMG_7086

INGREDIENTS (per a 4 persones):

  • 2 plàtans grans de canàries o 3 de petits
  • 1/2 l de llet sencera (freda de nevera si pot ser)
  • 1 terrina de gelat de iogurt amb xocolata i cuixent de cacau de la Fageda

ELABORACIÓ:

  1. Pelem els plàtans, els trossegem i els aboquem en un pot de túrmix.
  2. Afegim el mig litre de llet i només si cal afegir una cullerada de sucre (en cas que els plàtans no estiguin suficientment madurs o dolços).
  3. Batem fins que ens quedi un batut ben cremós.
  4. Amb una cullera buidadora fem les boles de gelat petites i les posem dins el got. Si ho preferiu podeu posar una bola gran de gelat utilitzant la cullera de fer boles de gelat.
  5. Amb compte afegim seguidament el batut, la quantitat que vulguem. Veureu que la bola de gelat sura com un iceberg.
  6. A gaudir-ne a glops i cullerades!

IMG_7090_edit

Podeu veure que és una recepta ben fàcil! Facilíssima! La canalla de casa us pot ajudar a fer-la (menys en la part del túrmix amb els petits mindundis més menuts és clar!).

En el batut de plàtan normalment a casa hi afegim canyella però en aquest cas no l’he volgut posar per tal de no distorsionar el gust del gelat i especialment el de la xocolata.

Eps, i si un dia no teniu plàtans… no patiu! El gelat de la Fageda a cullerades està boníssim!!!! Bona tornada a la vida quotidiana colla!!!

Pin It

Musclos en escabetx

logo_rebostgourmetI arriba el més fresquet dels Rebost Gourmet! Aprofitant el bon temps vem pensar que un bon protagonista del Rebost Gourmet podia ser la gamma de Badia Vinagres. Ells han aconseguit elevar un producte tan quotidià i de vegades poc valorat com el vinagre al lloc on es mereix, ja que per elaborar-los segueixen un procés pausat i curós, inventat el 1823 pel químic alemany Schützenbach, que permet extraure les millors característiques del vinagre i del seu vi d’origen. Produeix vinagres d’una qualitat excel·lent  i a la vegada permet el desenvolupament i conservació de les qualitats aromàtiques i gustatives. Per tant estan ben lluny dels processos de fermentació ràpida que s’utilitzen en molts vinagres comercials.

IMG_6950

Les particularitats d’aquests vinagres, que classifiquen com a secs, dolços i agredolços, ens permeten donar matisos molt interessants a qualsevol aliment. Cada varietat s’adequarà millor a uns aliments o altres. D’aquesta manera un vinagre de vermut podrà acompanyar fantàsticament bé unes escopinyes a la planxa o un vinagre de cava rosat amb unes maduixes per exemple. El més divertit… investigar, deduir i sobretot provar, provar i tastar!

IMG_6962

Al marge d’aquest toc creatiu que podem donar als nostres plats amb les varietats  de vinagre Badia “Castell de Gardeny” no podem oblidar que el vinagre s’ha utilitzat històricament per a la conservació dels aliments. Ja els romans escabetxaven peix blau fregit amb una barreja d’oli, vinagre i vi. De fet al llibre del Sent Soví del S.XIV (primer llibre de cuina catalana) ja trobem receptes d’escabetxos força populars en aquella època amb base d’oli d’oliva, vinagre, espècies i herbes. Des de la cuina Catalunya després es va extendre a Castella, Itàlia, França, Bèlgica i posteriorment al continent Americà. Per tant estem parlant d’unes preparacions amb un bon pes d’història.

IMG_3131

El que us presento avui és un clàssic dels aperitius, els musclos en escabetx! Però que poc tenen a veure amb els que comprem enllaunats. Proveu de fer-los i ja m’ho explicareu! ;)

INGREDIENTS:

  • 2 quilos de musclos (al juliol i agost els de roca del Delta de l’Ebre estaven pleníssims! N’era temporada. Sinó també podeu utilitzar musclo Gallec).
  • 2 grans d’all.
  • 50 g. de ceba.
  • 25 g. de pastanaga.
  • 200 g. d’oli d’oliva.
  • 80 g. de vinagre de vi Cabernet Sauvignion de Badia Vinagres
  • 150 ml. Suc de la cocció dels musclos (colat)
  • 15 g. d’espècies (Pebre rosa, negre, blanc en gra, pebre de Sichuan, cardamom, llorer, … les que més us agradin).
  • Ratlladura de pell de Taronja (només la part taronja evitant la part blanca de la pell).

ELABORACIÓ:

  1. Obrir els musclos al vapor (poc cuits).
  2. Reservar-los sense closca, però dins del seu suc (ben colat).
  3. Preparem tots els vegetals del escabetx i els tallem a la brunesa (picats petitons).
  4. Escabetx: En abundant oli d’oliva enrossim lleugerament els grans d’alls trinxats. Afegim la ceba i la pastanaga i també ho deixarem daurar.
  5. Abaixem el foc al mínim i afegim els condiments (una mica de pell de taronja ratllada, les espècies i herbes), el vinagre, el suc dels musclos ben colat i ho deixem bullir cinc minuts.
  6. Fora del foc afegir els musclos que acabaran de coure’s amb la l’escalfor de l’escabetx. Guardeu-los en un pot hermètic a la nevera i esperareu un mínim de 24h  abans de menjar-los.

IMG_3128

La primera vegada que vaig provar uns musclos en escabetx no enllaunats va ser en un esmorzar de forquilla a Ca l’Esteve i ens van conquistar a més d’un! En Xesco generós de mena va compartir la recepta i aquesta que us presento avui és una adaptació de la original (ajustant quantitats després de provatures).

Ens encanten i com us deia tenen tant poc a veure amb els enllaunats…! Malgrat és una recepta que podríeu preparar en qualsevol moment de l’any nosaltres sempre tendim a fer-la entre juny i setembre quan els musclos de roca estan més plens i gustosos.

El vinagre que hem escollit per fer aquest escabetx, el cabernet sauvignion de Castell de Gardeny, és sec, dens, de color granat, aromàtic i amb un regust afruitat que li queda molt bé a l’escabetx que també hem aromatitzar amb pell de taronja.

IMG_6959

Us convidem a provar les 9 varietats de vinagres que elaboren Badia Vinagres – Castell de  Gardeny i a incorporar-los en les vostres receptes, cadascun li donarà una personalitat diferent. A nosaltres ens encanta el de vermut per l’aperitiu damunt unes bones patates xips per exemple, o una bona escalivada de verdures amb el de Merlot. Veureu les amanides d’una altra manera us ho garantim! ;)

No us perdeu les altres propostes que us tenen preparades la Sandra i el Xavi de Els Fogons de la Bordeta i la Bet de Tasta Rutes amb les varietats de vinagres Badia – Castell de Gardeny d’aquesta edició del Rebost Gourmet. :)

Pin It

Sopeta freda de tomàquet i síndria

A veure… de calor calor, no ens podem queixar aquest estiu! Crec que és dels més fresquets que recordo! Tot i així el temps convida a prendre plats frescos i refrescants! La proposta que us porto avui ho és! ;)

L’èxit d’aquest plat rau en la qualitat dels productes frescos! Les estrelles: els tomàquets i la síndria que ara mateix estan en el seu moment! Per tant no escatimeu en trobar els tomàquets més gustosos i la síndria més dolça per fer d’aquesta sopeta una delícia pels sentits!

oli_edit

Tan important és la matèria primera en aquest cas com l’oli amb què elaborarem aquesta recepta. Per fer-la vaig utilitzar l’Olirium Oli d’Oliva Verge Extra un coupatge d’arbequina i argudell afruitat, lleugerament amargant i amb un punt picant que un petit grup de olivicultors, enamorats de la seva terra i els seus productes, elaboren a a Fontanilles (Empordà). Si teniu ocasió tasteu-lo us encantarà!!

IMG_5837

INGREDIENTS:

  • 300 g de tomàquet madur
  • 300 g de síndria (pes net)
  • 100 ml d’aigua mineral (si ens fa falta)
  • 75 g de cogombre
  • 75 g de ceba tendra
  • 50 ml d’oli
  • Alfàbrega fresca
  • Sal i pebre blanc (al gust)

ELABORACIÓ:

  1. Netegem els tomàquets traient el peduncle i els tallem a trossos. L’afegim al vas del túrmix (o a la batidora americana o thermomix si en teniu).
  2. Netegem la síndria de llavors i l’incorporem també al vas.
  3. Netegem, pelem i tallem a daus el cogombre i la ceba. Els incorporem al vas. Reservem un tros de cogombre que tallarem a dauets i que ens serviran d’entrebancs quan servim la sopa.
  4. Afegim l’oli, salpebrem i ho triturem tot fins que ens quedi una mescla ben homogènia. Si ens quedés molt espès podem afegir l’aigua mineral fins a aconseguir la textura desitjada. Rectifiqueu de sal o pebre si cal. Reservem en fred.
  5. En un recipient a part farem l’oli d’alfàbrega triturant les fulles i l’oli. Un cop ben triturat el posem dins un biberó que ens facilitarà utilitzar-lo en la presentació del plat.
  6. Muntem el plat. En aquest cas jo vaig servir la sopa en una gerreta a part. En el centre d’un bol o got col·loquem els dauets de cogombre que havíem reservat amb unes fulles petites d’alfàbrega fresca.
  7. Servim la sopeta i amb l’ajuda del biberó afegim unes gotes d’oli d’alfàbrega damunt.

sopeta2

Aquesta sopeta està inspirada en la que fa l’Ignasi al Restaurant Ca l’Ignasi i Ca la Laia. És tan fresca i fàcil de fer que val la pena fer-la! I més ara aprofitant que són productes de temporada! ;) Recordeu que és important utilitzar un bon oli!! A nosaltres el Olirium ens ha encantat! Que en fan de coses bones al Empordà!!!

Pin It

Pollastrons amb umeboshi i pinyons

logo_rebostgourmetNova recepta del “Rebost Gourmet”!!! Ja tocava eh?? Els canvis de rutina ens han fet anar tard! Ho sentim!! :( Per compensar us portem un nou ingredient sorprenent, desconegut (per molts) i amb un munt de propietats! La Umeboshi!

La Umeboshi és una varietat de pruna fermentada que es fa servir molt a l’Orient per les seves propietats medicinals, en especial al Japó. Els japonesos en consumeixen molta i la posen a dins dels makis, per exemple. A casa, a banda de fer-la servir per elaborar alguna beguda medicinal, també es fa servir per elaborar salses molt saboroses. Al tanto perquè és probable que consumida directament no us agradi! És àcida i molt salada! Qualitats que haureu de tenir en compte a l’hora d’aplicar-la a la cuina.

umeboshi_puree

Les propietats que se li coneixen són: combat el cansament i la fatiga crònica, és desintoxicant, depuratiu, elimina l’excés de àcids estomacals, és un antisèptic intestinal, antioxidant, antiemètic i en general té un efecte alcalinitzant del ph de la sang. Ah! I si mai teniu ressaca mitja pruna umeboshi us ajudarà a passar-la amb dignitat! ;)

Si voleu saber més sobre l’Umeboshi trobareu més informació a Ets el que menges.

Vem conèixer l’Umeboshi arran de la visita que la Sandra, la Bet i jo vem fer a OBBIO, un espai gastronòmic dedicat a la venta de productes ecològics que disposa d’obrador per a l’elaboració de plats vegetarians i cafeteria. És un bon lloc per a trobar productes per a totes aquelles persones preocupades per una alimentació saludable, vegetarians, vegans, kosher, … però també per aquells que tenen alguna intolerància alimentària com els celíacs. Un gran espai diàfan amb un munt de productes d’arreu del món que faran les delícies de les persones apassionades per la gastronomia saludable.

Vem sortir ben carregades… la Visa treia fum! I entre els productes que vem comprar vem escollir l’Umeboshi com a proper ingredient del rebost gourmet.

Anem a la recepta!! Trobar una recepta per l’umeboshi no ha estat fàcil… les particularitats del seu gust (recordeu molt àcida i salada) fan que hagis de pensar una recepta que equilibri aquests sabors perquè no predominin. Després de donar-hi voltes se’m va acudir demanar consell al meu cuiner de referència en cuina de fusió japonesa l’Àngel del Bubbles gastrobar de Girona. Amb ell vem plantejar que una bona opció era fer una versió del tradicional pollastre amb prunes i pinyons. De fet l’umeboshi no deixa de ser una pruna o sigui que podia funcionar!

Així que mans a l’obra i a reformular la recepta amb puré de umeboshi!

IMG_5949

INGREDIENTS:

  • 2 pollastrons d’uns 400 g cadascun
  • 30 cl d’oli d’oliva verge extra
  • 1 cullerada de puré d’umeboshi
  • 60 g de pinyons
  • 25 cl de Pedro Ximenez (o vi ranci)
  • Sal i pebre

ELABORACIÓ:

  1. Salpebrem lleugerament els pollastrons per dins i per fora. Els lliguem les potes perquè mantinguin la forma.
  2. En un vas batem amb el túrmix l’oli amb la meitat dels pinyons i la cullerada d’umeboshi. Amb aquesta mescla pintem amb un pinzell de silicona els pollastrons per tots els costats. Si ens queda oli l’afegirem a l’interior dels pollastrons.
  3. Els col·loquem en una safata del forn i els enfornem a 190ºC (prèviament escalfat) durant 15 minuts. Afegim la resta de pinyons sencers.
  4. Retirem la safata del forn, ruixem els pollastrons amb Pedro Ximenez (o vi ranci) i els girem per continuar la cocció amb els pits en contacte amb la safata. Continuem la cocció al forn a 160ºC durant 25 minuts més.
  5. Servirem mig pollastró per comensal salsejat amb el suc de la cocció i els pinyons.

IMG_5958

El resultat deliciós! Una salsa ben gustosa! La dolçor del Pedro Ximenez aconsegueix equilibrar el gust àcid i salat de l’umeboshi. Realment un encert! :) Prepareu pa!! ;)

No us perdeu les altres dues propostes amb umeboshi que han preparat la Sandra i el Xavi de Els Fogons de la Bordeta i la Bet de Tastarutes!!

Pin It

Calamars amb ceba

Arriba l’estiu i amb ell, mentre no arriben les esperades vacances, toca adaptar-se a una situació diferent. Els nens ja no van a escola i malgrat hi ha casals, campus, intensius d’anglès i (per sort) la llar d’infants continua la seva activitat lectiva normal fins a finals de juliol, la logística diària es trastoca de cop i volta! I es trastoca tant que queda poc temps per permetre’m  el plaer d’escriure en aquest bloc. No tinc temps!

No tot és negatiu… als que ens agrada cuinar gaudim amb els reptes (som massoquistes!). I darrerament se m’ha plantejat un repte important. El canvi de política en la subvenció de dietes de l’empresa on treballa el meu marit ens ha fet plantejar que el dinar sigui un tupper preparat a casa. També us haig de dir que no va haver molta discussió… el Miquel de seguida s’hi va avenir.

D’aquesta manera a mi em suposa més feina de lo habitual… no ens enganyem. Però em va de perles preparar el dia abans el dinar per tots mentre als migdies faig ruta de recollida de criatures.

calamars1

El plat que us presento avui és un dels primers tuppers per la feina del Miquel que també ens va servir de dinar a nosaltres. Un clàssic, calamars amb ceba! Amb l’avantatge que a casa ho vaig regar amb un vi d’agulla blanc fresquet! Un Abadia Mediterrània de Maset de Lleó que va maridar a la perfecció amb els calamars amb ceba! Fresc, suau i aromàtic, va anar de perles! Només em faltava beure-me’l en companyia (els nens no compten… xD).

Anem a la recepta!

calamars2_txt

INGREDIENTS:

  • 700 g de calamars
  • 3 cebes
  • 250 ml de brou de peix
  • 200 ml d’oli d’oliva
  • 2 grans d’all
  • 100 ml de vi blanc
  • 1 manat d’herbes aromàtiques
  • sal

ELABORACIÓ:

  1. Netegem els calamars. Els salem i els tallem a anelles.
  2. Sofregim en una cassola amb la meitat de l’oli els calamars. Un cop rossos els reservem. No patiu si veieu que deixen anar molta aigua. Tingueu paciència i veureu que es va evaporant! I acabaran rossos i no bullits! ;)
  3. Pelem i tallem en juliana (tires fines) les cebes. Laminem els alls. Afegim una mica més d’oli a la cassola i sofregim les cebes a foc mitjà. Quan siguin gairebé rosses  hi incorporem els alls laminats. Un cop daurats escorrem d’oli. Paciència, la ceba necessita temps si la volem ben confitada i melosa.
  4. Afegim a la cassola el manat d’herbes i de nou els calamars. Hi aboquem el vi blanc i el deixem reduir.
  5. Ho mullem amb el brou de peix i ho tastem de sal. Ho deixem coure entre 30 a 35 minuts i ja ho podem servir!

Per acompanyar jo vaig optar per un arròs blanc perquè em servís de plat únic, però una bona barra de pa també és un gran aliat per sucar la salsa!

És una molt bona opció per portar en tupper ja que com ja sabeu els guisats d’un dia per l’altre milloren! Ara bé, és una recepta que necessita temps. Necessitarem una horeta llarga per elaborar-la. Però ja us dic jo que val la pena! ;)

Bon profit i bon tetris pre-vacacional! :)

Pin It

Tot fent pa de quinoa a l’Obrador… va i et toca la loteria!

foto 5_6Una tarda de dissabte he comprovat que dóna per molt. No m’ho pensava pas fa unes setmanes quan la Margot em va proposar d’assistir de nou a una de les seves mítiques “meriendas” amb blogaires, que aquell dissabte donaria per tant! I passarien tantes coses sorprenents!

Pels que no coneixeu a la Margot us explicaré que és una blogaire experimentada, amb molt rodatge i molt de glamour que farà cosa d’un any es va llençar a l’aventura creant una empresa de organització d’esdeveniments gastronòmics: “Margot Gastronomy“. Assistir a un dels seus actes sempre és sorprenent, mai deixa indiferent. I com a bona amfitriona li agrada mantenir part de misteri (li encanta el factor sorpresa!) i generosa de mena que és sempre aconsegueix que sortim amb les mans plenes! Un detall o altre sempre cau de la mà d’sponsors!

DSC_0304

Doncs fa un parell de dissabtes ens va convocar al forn artesà l’Obrador, on no ens limitaríem a berenar i petar la xerrada (que ens encanta). Després de les presentacions de rigor amb els blogaires assistents i la benvinguda dels responsables de l’Obrador ens vem posar al davantal i mans a l’obra a fer pa! En Manolo un dels artesans del pa que treballen a l’Obrador ens va ensenyar el procés de fer el pa de quinoa, un pa molt nutritiu. L’elaboren amb farina de quinoa, farina de blat, massa mare (no utilitzen pràcticament llevats), aigua, sal, llavors i flocs de quinoa. És un pa agraït de fàcil digestió. El presenten en una caixa de fusta tant típica a les boulangeries franceses. M’encanten aquestes presentacions i me n’alegro que la cultura del pa tant arrelada de la france comenci arribar a aquí en fleques com l’Obrador.

foto 4_6

A l’Obrador fan el pa com abans. Amb massa mare, farines locals i donant-li el temps que necessita de llevat. Sense presses. I això es nota directament en el gust del pa. A part fan pans ben sorprenents com el Panot el pa de Barcelona inspirat en les rajoles modernistes de Puig i Cadafalch, elaborat de forma artesanal i amb productes naturals. Hi destaquen la farina de blat cultivada a Barcelona, massa mare, sègol i aigua del Mediterrani. L’aigua del mar té beneficis per a la salut i augmenta el valor nutricional del pa. Sorprenent no? Doncs aquest és només un exemple de les propostes sorprenents que podreu trobar a l’Obrador.

Després de la lliçó sobre com amassar pa i l’intent de fer-ho vam tornar a taula on ens esperava un gran berenar amb algunes especialitats de la casa: Coca de recapte (una d’escalivada i una altra de tomàquet), bunyols de vent (que elaboren tot l’any, no només per Quaresma), coca de forner de xocolata i una tatin de pera deliciosa. Per beure i quasi per unanimitat, llimonada natural, una de les especialitats de la casa. Feia anys que no en prenia i va ser fantàstic recordar aquell contrast àcid i dolç a la vegada, absolutament refrescant i em va animar a tornar-ne a fer a casa! De vegades les coses més simples són les més meravelloses!

foto 4_7

I per acabar la traca final, les sorpreses de les que us parlava! Com li agrada a la Margot deixar-nos amb la boca oberta! Els regals! Per cadascú Lékué ens va obsequiar amb una panera que et permet pesar, amassar, llevar i fornejar tot en un mateix recipient dissenyat per fer-ho possible! Així podrem posar en pràctica tots els consells que ens ha explicat en Manolo de l’Obrador! ;)

foto 4_9

I entre tots els assistents va sortejar un dels exemplars del llibre “La Mesa del Pecado” de Larousse del qual la Margot n’és coautora. Que li va tocar al Manolo!! I se’n va anar més content que un gínjol!

I un súper premi gentilesa de Castey un gran lot de productes magnífics d’aquells que tant feliços ens fan als blogaires gastronòmics! :) El lot contenia: un cassó i una paella amb el mànec de colors, un pot alt d’acer inoxidable, una taula de tallar de vidre temperat amb dos ganivets ceràmics i una coberteria de postres model Senso, amb un disseny i acabat preciós!! No em direu que no és un luxe de premi!!! Havíem d’endevinar un número de l’1 al 13, endevineu a qui li va tocar?? A mi!!!!!! :D No sabeu lo contenta que em vaig arribar a posar!! Una loteria no toca cada dia, de vegades no toca mai! I aquell dissabte la sort (i una veueta que quan em tocava a mi anava dient el 13!! El treeeeetzeeeee!) va estar de part meva. :)

foto 5_8

Moltes gràcies en primer lloc a la Margot, per l’invitació i complicitat. A l’Obrador pel taller, l’acollida, el berenar i el pa de quinoa que ens vem endur! I evidentment moltes gràcies a Castey i Lékué que han cedit aquests premis per tal de que poguem fer això que tant ens apassiona! Cuinar i gaudir de la gastronomia!

Pin It

Steak tàrtar amb germinats de mostassa

logo_rebostgourmetNova edició del Rebost Gourmet! I potser la més sorprenent de les que portem! Avui us presentem uns ingredients quasi màgics! El Paper Germinat! I per un ingredient tant especial ens vestim de gal·la estrenant logo!! Ens l’ha fet el Xavi part del trio del Rebost Gourmet que és un manetes i té molta traça fent dissenys! Us agrada? A nosaltres ens encanta! <3

El inventor del Paper Germinat és l’Eduard Pagès Rabal que durant la seva etapa a la Fundació Alícia del Món Sant Benet mentre treballava en un projecte de botànica se li va acudir la idea de crear un producte que unís gastronomia amb el paper fet a mà. Així que acabada l’etapa a la Fundació Alícia va proposar al Museu Molí Paperer de crear el Paper Germinat.

PGerminat1

El resultat és un paper fet a mà, 100% cotó lliure de clor, que és un substrat perfecte per la germinació, ja que reté l’aigua i permet que les arrels es desenvolupin sense presentar gaire resistència. Volien treballar amb germinats que no es trobessin fàcilment en un supermercat, que fossin variats en el sentit botànic i interessants des del punt de vista gastronòmic.

PGerminat2

Per tant van triar: una espècia (la mostassa), una flor (la rosella), una hortalissa de fulla (la col llombarda) una hortalissa d’arrel (el ravenet) i un cereal (l’espelta). Aquest últim substituït darrerament pel coriandre (per raons d’anar variant la gamma del producte) i properament pel germinat de ceba (que és senzillament boníssim!). Cal destacar també l’acabat del producte, un atractiu packaging disseny d’Anna Costa.

Pel que fa a les peculiaritats gastronòmiques:

El germinat de mostassa te un gust picant molt interessant.
El de col llombarda te un color violaci i un alt contingut en antocians, que és un potent antioxidant.
El de rosella és molt delicat i amb una textura cotonosa.
El del ravenet és el més robust i permet coccions curtes.
El d’espelta es un germinat te un gust dolç que només tenen els brots de cereals.

Els germinats són un ingredient molt interessant degut a la seva alta concentració de antioxidants, vitamines i minerals. Són un bon recurs per vestir els plats amb un toc fresc i sofisticat alhora que milloren el seu perfil nutricional.

Com iniciem el procés de germinació?

Germinar és el procés pel qual una llavor desperta de la seva dormició i comença la vida.
L’aigua és la força que inicia el procés, estova la coberta i activa els enzims de l’interior de la llavor que convertiran les substàncies que envolten l’embrió en nutrients que podrà utilitzar per al seu creixement fins que desenvolupi fulles i arrels que l’hi permetin obtenir energia de la llum i del sol.

Germinats

Col·loquem el Paper Germinat en un recipient pla i l’humitegem amb aigua durant 7 dies (cal mantenir-lo humit). Els primers 5 dies el mantindrem a l’ombra i els dos últims amb llum solar i ja els tindrem llestos per consumir-los! :)

La recepta que us presentem avui és un steak tàrtar amb germinats de mostassa. Al pensar quin plat podia fer amb els germinats l’steak tàrtar em va venir de seguida al cap. Els germinats li donen un toc fresc i cruixent, i el germinat que probablement li anava millor és el de mostassa que és un toc picant.

steak1

El secret més gran de fer un bon steak tàrtar recau directament en la carn que utilitzem. No ens la podem jugar. I quan jo no me la vull jugar vaig directament a la persona que més sap de carn, el Xavi de cal tall rodó el meu carnisser! Sempre disposat ja sigui a la botiga o per whatsapp em va explicar com fa el seu steak tàrtar, amb quin tipus de carn i el per què. La carn que utilitzarem és de vedella femella de menys de 12 mesos, en concret bistec de la part de la cuixa, una part amb molta humitat i poc greix. La idònia per fer aquest tipus de preparats. La proporció uns 150 g per persona (no cal més). I la carn és picada amb ganivet (mai amb màquines trinxants).

Steak2

INGREDIENTS:

  • 300 g de carn de vedella femella de menys 12 mesos, bistec de la cuixa una part amb molta humitat i poc greix (150 g per persona)
  • 1 ceba tendra mitjana
  • 1 o 2 Cogombrets en vinagre
  • 1 cullerada de Mostassa suau
  • Salsa Perrins
  • Unes gotes de Tabasco (a gust de cadascú)
  • Una cullerada de tàperes
  • 1 Rovell d’ou
  • Sal
  • Pebre
  • Germinats de mostassa
  • Torradetes de pa (per acompanyar)

ELABORACIÓ:

  1. Piquem els ingredients ben petits i els afegim en un bol amb la carn. Barregem bé.
  2. Afegim el rovell de l’ou i els condiments al gust de cadascú (més picant o menys).
  3. Empletem amb l’ajuda d’un aro. Al voltant posem les torradetes per acompanyar.
  4. I per acabar tallem els germinats i amb molta paciència els “plantem” els en el tàrtar. També podríem fer-ne un llit al voltant de la carn, d’aquesta manera també garantim que es mantinguin cruixents al no estar en contacte directe amb la carn.
  5. Els germinats de mostassa tenen un punt picant que li va molt bé al tàrtar i li donen un toc ben fresc!
  6. Llest! Que cadascú es vagi fent torradetes i bon profit!

Ja veieu que són ben sorprenents aquests Papers Germinats! Podeu tenir-los tranquil·lament al rebost per quan els vulgueu utilitzar! Això sí, penseu-hi una setmana abans per donar-los temps a germinar! ;)

En aquest enllaç trobareu el llistat amb els diferents establiments on podreu comprar el Paper Germinat.

No us perdeu les entrades de la Sandra i el Xavi i la Bet! A veure amb quines propostes amb germinats ens sorprendran! ;)

Pin It

Culleretes decorades de xocolata

El maig és un mes farcit de celebracions i amb un mateix protagonista: El nostre petit Èric que acumula en el mateix mes el dia del seu sant i el seu aniversari amb només 10 dies de diferència! Els que em coneixeu sabeu que m’agrada tant com m’atabala pensar en quines receptes prepararé per la festa que siguin originals, atractives i que sobretot li agradin al protagonista. Però reconec que tinc aquell punt de masoquisme que em fa queixar de la feinada però en realitat m’ho passo la mar de bé!

Avui us presento unes llaminadures molt fàcils de fer i que seran a taula per la festa de l’Èric! Com que es poden preparar amb anterioritat, si les conservem bé en un pot hermètic, vaig aprofitar per fer-les pel sant i així poder-les publicar a la meva col·laboració mensual a Menuts Girona.

cullera_xoco

Ja veureu que és molt fàcil de fer i que la podran fer els menuts mateixos amb la vostra ajuda. Es tracta d’unes culleretes decorades de xocolata. A part de fàcils són ben vistoses i ens poden servir per a festes infantils o fins i tot com a detallet pels companys d’escola!
Les possibilitats són infinites!

Nosaltres us presentem una cullera de xocolata blanca amb lacasitos de colors i una cullera de xocolata amb llet amb conguitos blancs. Com que aquestes les hem preparat amb l’Èric hem escollit aquesta decoració més fàcil de manipular. Però podríeu inventar-vos les que vulgueu! Amb confeti de sucre, boletes de xocolata de colors, confits, fruits secs, … imaginació al poder! ;)

cullera_xoco2

Anem a la recepta! Què necessitareu?

INGREDIENTS:

Per a unes 40 culleretes xocolateres (20 de xoco blanca i 20 de xoco amb llet)

  • 250 g. de cobertura de xocolata blanca (jo he utilitzat la de Nestlé postres)
  • 250 g. de cobertura de xocolata amb llet (jo he utilitzat la de Nestlé postres)
  • Lacasitos
  • Conguitos blancs
  • Tot el que vulguem per decorar (confeti de sucre, fruits secs, …)

ELABORACIÓ:

  1. Trossegem la xocolata blanca en un bol i la xocolata amb llet en un altre bol.
  2. Posem la xocolata a fondre o bé al bany Maria o bé al microones a una potència baixa i vigilant-la minut a minut fins que ens quedi fosa.
  3. Mesclem bé. Ens ha de quedar la xocolata ben desfeta.
  4. Preparem les culleretes que omplirem amb la xocolata. Poden ser de fusta o de plàstic, transparents o de colors! Al vostre gust!
  5. Amb l’ajuda d’una cullera emplenem les culleretes i ho deixem refredar una miqueta perquè la xocolata comenci a guanyar densitat.
  6. Passats uns minuts és el moment de posar amb molt de compte els lacasitos o els conguitos (o el que a vosaltres us agradi més) dins la cullereta.
  7. Ho deixem refredar perquè solidifiqui la xocolata i ja les tenim a punt!
  8. Repetirem el mateix procés amb les dues xocolates.

Ja veieu! Ben senzill de fer i queda la mar de maco i divertit! Els més petits podran participar! De fet el que els hi costarà més és esperar a que les culleretes es refredin. ;)

Bon profit petits Mindundis!!

Pin It

Sípia amb pèsols i carxofes (sense ceba ni all)

Com m’agrada la primavera! Amb tot el despertar de nous productes de temporada, pèsols, faves, carxofes, tirabecs, … i l’esclat de color de les fruites! Maduixes i cireres que apareixen al paisatge de taula per donar color, vida i alegria als àpats! M’encanta! :)

calçots

Aquesta setmana Santa aprofitant les vacances vem organitzar a Cantoni una calçotada amb bons amics. Els últim calçots de la temporada que com sempre, sent ecològics i de la cooperativa Sambucus, van quedar boníssims! Però com cada vegada passa més no tothom pot menjar de tot i la nostra meteoròloga de capçalera no pot menjar cebes ni derivats, per tant vaig preparar-li una alternativa als calçots i a la carn a la brasa. La sípia amb pèsols i carxofes (sense all ni ceba).

M’encanta el ritual de de la calçotada que acostuma a anar acompanyada de la carn a la brasa i l’escalivada! Malgrat el temps ens va intentar fer la guitza no van faltar les postals típiques d’aquestes trobades gastronòmiques! L’amic hàbil a qui encolomes encendre el foc, el que busca un sistema per no cremar el tendall (que serveix a mode de para-pluja en aquest cas), l’Estrella Damm fresqueta a la mà dels que miren com treballa l’encarregat de la brasa, un termo amb brou calent fet a casa, la “canalla” jugant a bàdminton al prat, … Per no parlar d’aquest àpat tant peculiar on aparquem les maneres a taula per menjar desinhibidament amb les mans, enbrutant-nos el morros, acabant amb les dents negres i veient les cares al·lucinades dels nens que et recorden - “Mama no em vas dir que això no es feia?”-. – “Nens, la vida està plena de contradiccions!” – Ai les calçotades! De les tradicions nostrades que més m’agraden! :)

Begudes

jugant

Mentre la resta menjàvem alliberats de protocols a taula (mai he entès els calçots menjats en forquilla i ganivet…) va aparèixer en escena la sípia amb pèsols i carxofes, que coneixent el personal que tenia a casa, tots grans gourmets, en vaig preparar 4 racions per poder-ne fer un tastet consentit amb la Miriam! Sembla ser que va agradar molt! ;)

sipia2

INGREDIENTS (per a 4 persones):

El primer que heu de saber d’aquesta recepta és que necessita temps. És un estofat per tant ens caldran prop d’hora i mitja per tenir-lo al punt. Com tots els estofats l’endemà guanyen en gust, per tant el podeu preparar amb anterioritat.

  • 1 quilo de sípia
  • 2 grapats de pèsols desgranats
  • 4 carxofes
  • 2 tomàquets madurs
  • 1 got de vi blanc
  • 2 fulles de llorer
  • pebre negre en gra
  • sal
  • oli d’oliva verge extra
  • aigua mineral

ELABORACIÓ:

  1. En una cassola posem a sofregir la sípia ja neta i tallada a daus més aviat grans (penseu que encongeix). La tindrem a foc mitjà uns 20 minuts fins que ens hagi deixat anar tota l’aigua.
  2. Mentrestant ratllem els tomàquets. Netegem i tallem les carxofes a octaus (i les posem en un bol amb aigua amb julivert o llimona pq no s’oxidin). I desgranem els pèsols.
  3. Quan se’ns hagi evaporat tota l’aigua de la sípia afegim el tomàquet ratllat, les carxofes, el pebre en gra i el llorer, i ho deixem coure uns 5 minuts.
  4. Passats els 5 minuts incorporem el vi blanc i ho deixem reduir un minutet.
  5. Després, hi aboquem un parell de gots d’aigua mineral i ho deixem coure uns 20 minuts més.
  6. Finalment rectifiquem de sal (si cal), hi afegim els pèsols i ho deixem coure 10 minuts més.
  7. Ja ho tindrem llest per emplatar! Bon profit!

Sipia1

La mateixa recepta també la podeu fer incorporant ceba i all (de fet a casa la mengem així). Ho hauríeu de fer posant a sofregir la ceba i l’all just en el punt 3, quan la sípia ja ha evaporat l’aigua.

Em feia certa por que no quedés prou gustosa al no portar dos ingredients tant potents com la ceba i l’all però reconec que m’equivocava. Va quedar gustosa i ben bona! Per tant és una bona opció per a les persones que no poden o no els hi va bé menjar aquests tipus d’ingredients. Me n’alegro molt que agradés! :)

I la sobretaula va acabar amb 3 postres diferents, uns quants licors (una ratafia casolana d’escàndol!), i amb la companyia també de l’Ignasi i la Laia que ens van portar cava i carquinyolis per fer un sucamuia! :) Un dia fantàstic malgrat estar passat per aigua!

Pin It

Mini magdalenes de Sant Jordi farcides de gelea de pètals de rosa

Bona diada de Sant Jordi! Sabeu? Avui és un dels dies que més m’agraden de l’any! Dels meus preferits! M’encanta passejar enmig de parades de llibres i roses! Veure com des del més petit al més gran participa d’aquesta tradició tan nostrada. I sobretot sobretot la cara de felicitat de les persones que passegen cofoies amb les seves roses o llibres!

Com que per nosaltres Sant Jordi és un dia especial vem pensar que seria bonic dedicar-li un Rebost Gourmet i per aquesta data el producte gourmet que us presentaríem no podia ser més indicat! La Gelea de pètals de rosa de Can Bech.

IMG_4559_edit

La gelea de pètals de rosa de Can Bech està elaborada amb pètals de rosa naturals i té un sabor fresc i aromàtic. De textura gelatinosa manté suspesos dins la gelea els pètals de rosa. Combina molt bé amb amb formatge fresc o de Parma, amb gelat de nata o iogurt fresc. També pot acompanyar deliciosament un canapè… o en el meu cas unes mini magdalenes farcides de gelea de pètals de rosa! La recepta és la millor recepta de magdalenes que de moment conec, la del Xavier Barriga.

RB4

INGREDIENTS:

  • 125 g d’ou (aproximadament 2 ous mida L)
  • 175 g de sucre
  • 60 ml de llet
  • 190 ml d’oli d’oliva suau
  • 210 g de farina fluixa
  • 7 g d’impulsor o llevat químic
  • canyella en pols
  • ratlladura de llimona
  • un pessic de sal

ELABORACIÓ:

  1. Amb l’accessori batedor del robot pastador, bateu a marxa mitjana els ous i el sucre fins a obtenir una mescla esponjada. Recordeu que tot ha de ser ben net i sec, i que els ous han d’estar a temperatura ambient.
  2. Incorporem la llet a la barreja d’ous i sucre batent en marxa lenta per evitar que la batuda baixi massa.
  3. A continuació afegim l’oli batent també a poc a poc.
  4. A part barregem la farina amb l’impulsor i la passem pel sedàs. Posem la sal, la canyella i la ratlladura de llimona i barregem.
  5. Incorporem aquesta barreja d’ingredients sòlids a la batuda dels ous, sempre en marxa lenta, i remenem el temps just perquè la pasta quedi homogènia.
  6. Tapem el bol amb la massa amb un drap de cuina i la deixem reposar a la nevera un mínim d’una hora.
  7. Després del repòs i un moment abans d’enfornar les peces, remenem enèrgicament la pasta amb una batedora de manual.
  8. Escalfem el forn a 250 ºC.
  9. Posem la pasta en una mànega pastissera amb broquet llis i l’anem repartint per les càpsules de magdalenes. També ho podem fer amb una cullera.
  10. Omplim les càpsules només fins a tres quarts de la seva capacitat.
  11. Coem les magladenes a 210 ºC entre 14 i 16 minuts aproximadament.
  12. Un cop fredes les podem farcir. Per fer-ho jo vaig utilitzar el decopen de Lékué que fotoem va anar de perles! Vaig remenar primer la gelea i la vaig posar dins el decopen amb el broc gros. Aleshores, amb compte, clavant el broc al centre de la magdalenes les vaig anar farcint i coronant amb la gelea de pètals de rosa de Can Bech.

El resultat és sorprenent! Els nens van al·lucinar! I al ser mini madalenes permet menjar-les d’un mos notant així tot l’aroma de la gelea de rosa. No em direu que no és un ingredient adient per un dia com avui eh?? ;) I fins aquí el quart rebost gourmet! No us perdeu les receptes que han preparat la Bet i la Sandra i el Xavi també amb la gelea! Se us farà la boca aigua! Visca Sant Jordi!

Pin It