Creps de garrofa amb recuit de Fonteta i mel d’acàcia amb fruits secs

logo_rebostgourmetAmb un títol taaaaaan llarg us preguntareu quin deu ser el ingredient del rebost gourmet oi? xD Ja passa… però m’agrada fer cas als que en saben i fa anys la gran Mireia Carbó ens va dir que els títols com més llargs, millor! Per senzilla que sigui la preparació li dóna distinció i semblarem uns grans xefs! Doncs ja tenim de nou un rebost gourmet aquí!! I en aquesta ocasió el ingredient protagonista és la garrofa.

Malgrat associem a la garrofa a aliment per a bestiar és un gran producte amb moltes propietats. Històricament ja l’utilitzaven a l’antic egipte per endolcir els seus àpats i els romans la van introduir a Catalunya.

Descripció i propietats

garrofa

La garrofa prové de la beina del garrofer, un arbre que creix al llarg del Mar Mediterrani. La beina conté una polpa dolça i comestible. Un cop seca i torrada, la polpa es mol aconseguint la farina de garrofa. És similar al cacau en pols, en color i textura, i s’utilitza com a substitutiu d’aquest en algunes receptes. Per què? Doncs per les propietats que se li atribueixen. És dolça de manera natural, baixa en greix, alta en fibra i té calci. El seu gust recorda lleugerament al de la xocolata, per tant, és un bon substitutiu d’aquesta, aporta minerals i gairebé sense greixos. També té un alt contingut en pectina, una fibra hidrosoluble, amb propietats calmants del malestar estomacal (és un equilibrant de la flora intestinal). Antioxidant, antiinflamatòria i relaxant donat a la aportació de triptòfan. També és un aliment lliure de gluten i per tant apte per a celíacs.

La seva aplicació a la cuina

La farina de garrofa queda molt bé aplicada als dolços donat al seu poder edulcorant natural. Podrem fer pans, còcs, magdalenes, coques, brownies, … o com jo he fet avui unes creps de garrofa.

Tingueu amb compte que en accés pot ser amargant especialment si bullim la farina de garrofa (no ho feu). En tot cas penseu en afegir-la després d’haver escalfat el líquid on la volguem dissoldre, per exemple amb un got de llet calenta abans d’anar a dormit amb una cullerada de farina de garrofa propicia el son i la relaxació.

llibre_garrofaLa Fundació Alícia ha impulsat un treball innovador, amb col·laboracions des dels àmbits de la restauració, la pastisseria, les fleques i les escoles de cuina que ha donat fruit en la publicació d’un llibre sobre La pastisseria i la cuina de la garrofa. Pans, pastissos, gelats, textures, guisats, begudes, dolços es descriuen en un llibre de més de 20 receptes i propostes, moltes inèdites i sorprenents.

Anecdotari: Coneixeu l’expressió “guanyar-se les garrofes”? Com us deia la garrofa s’associava fins fa poc a menjar pel bestiar però en temps de “vaques flaques” es menjava el que es podia i el que hi havia a mà. I de garrofers farcits de garrofes se’n trobaven amb facilitat. D’aquesta època difícil neix l’expressió “guanyar-se les garrofes” com una forma irònica de descriure la cerca desesperada de menjar en temps tan convulsos.

I ara que ja ens coneixem una miqueta millor amb la garrofa anem a la recepta!!

Garrofa1_edit

INGREDIENTS:

  • 250 g de farina blanca
  • 30 g de farina de garrofa
  • 50 g de sucre
  • 2 g de sal
  • 3 ous
  • 300 ml de llet
  • 60 g de mantega

Per farcir les creps:

  • Recuit de Fonteta
  • Mel d’acàcia amb fruits secs

ELABORACIÓ:

  1. Barregem les farines, el sucre, la sal, els ous i la llet amb la batedora elèctrica i els deixem reposar a la nevera durant mitja horeta.
  2. En una paella, fonem una mica de mantega, que escamparem perquè no s’enganxin les creps.
  3. Després posem un cullerot petit de massa de crep a la paella i l’escampem bé per tota la superfície.
  4. Coem la massa fins que les vores es torrin lleugerament i la tombem per coure-la de l’altra banda.
  5. Fora el foc muntem les creps farcint-los de recuit i mel amb fruits secs, els pleguem i llestos per menjar! :)

Garrofa2

Com sempre no oblideu visitar les altres dues propostes que us porten la Bet de Tasta Rutes i la Sandra i el Xavi de els Fogons de la Bordeta!! A veure amb què ens sorprenen! ;)

Fonts:

Pin It

Magdalenes de castanya

Lluny queda el record d’aquelles castanyades vora al foc, buscant la castanyera pel carrer per trobar el caliu de les brases, comprant la paperina de castanyes ben calentes per reconfortar-nos del fred. Però aquesta estampa continua ben arrelada al imaginari col·lectiu no trobeu? M’agrada explicar la tardor i la tradició de Tots Sants així als meus fills. I una bona manera de viure aquesta bonica tradició és de nou a la cuina!

Magdalena_frontal_red

Tardor. Temps de moniatos, castanyes, caquis, carbasses, bolets, … que faran les delícies de la nostra cuina. Una paleta que va del granat profund de la magrana, passant pel taronja de les carbasses, fins el castany fosc de les castanyes. Castanyes que seran les protagonistes de la nostra recepta d’avui! Farem una recepta que agrada molt a grans i petits! Magdalenes! Magdalenes de castanya! La recepta és adaptada de l’original d’en Xavier Barriga que per mi és la millor recepta de magdalenes que he fet mai!

Mise

Ja sabeu pares i petits! Mans ben netes i mans a l’obra!

MAGDALENES DE CASTANYA

INGREDIENTS:

  • 125 g d’ou (aproximadament 2 ous mida L)
  • 175 g de sucre
  • 60 ml de llet
  • 190 ml d’oli d’oliva suau
  • 110 g de farina fluixa
  • 100 g de farina de castanya
  • 7 g d’impulsor o llevat químic
  • canyella en pols
  • un pessic de sal

Massa_Magdalena

ELABORACIÓ:

  1. Amb l’accessori batedor del robot pastador, bateu a marxa mitjana els ous i el sucre fins a obtenir una mescla esponjada. Recordeu que tot ha de ser ben net i sec, i que els ous han d’estar a temperatura ambient. Si no teniu robot pastador no patiu! Podeu fer la recepta perfectament en un bol remenant amb un batedor! Fareu braços!
  2. Incorporem la llet a la barreja d’ous i sucre batent en marxa lenta per evitar que la batuda baixi massa.
  3. A continuació afegim l’oli batent també a poc a poc.
  4. A part barregem les farines amb l’impulsor i les passem pel sedàs. Afegim la sal i la canyella i barregem.
  5. Incorporem aquesta barreja d’ingredients sòlids a la batuda dels ous, sempre en marxa lenta, i remenem el temps just perquè la pasta quedi homogènia.
  6. Tapem el bol amb la massa amb film a pell (que toqui la massa per tal de que no s’assequi) i la deixem reposar a la nevera un mínim d’una hora.
  7. Després del repòs i un moment abans d’enfornar les peces, remenem enèrgicament la pasta amb una batedora de manual.
  8. Escalfem el forn a 210 ºC.
  9. Posem la pasta en una mànega pastissera amb broquet llis i l’anem repartint per les càpsules de magdalenes. També ho podem fer amb una cullera o una cullera de gelat (conté la quantitat justa de massa que ens farà falta per emplenar cada càpsula!).
  10. Omplim les càpsules només fins a tres quarts de la seva capacitat i empolsinem amb sucre blanc.
  11. Coem les magdalenes a 210 ºC entre 12 i 16 minuts aproximadament (vigileu-les! Cada forn és un món!).

Magdalena_picat

Si ho voleu podeu acompanyar les magdalenes de melmelada de castanyes, però us asseguro que soles estan de vici! I ara sí… sembla que la tardor ha arribat!! :)

Col·laboració de Cuinetes amb Jan Petit publicat el 30 d’octubre de 2014

Pin It

Escuma de crema catalana infusionada amb nibs de cacau

logo_rebostgourmetJa tornem a ser aquí amb una nova proposta del rebost gourmet!! Continuem descobrint nous productes que intentem aplicar-los de la millor manera a la cuina amb les propostes que us portem cada mes al rebost gourmet amb els Fogons de la Bordeta i Tasta Rutes.

El producte d’enguany són els nibs de cacau! Els nibs de cacau s’obtenen de les llavors del cacau torrades i trencades a bocins, un cop treta la closca. El gust és de xocolata amargant, cruixent i amb un toc de fumat. És un aliment molt nutritiu que en els darrers temps s’ha popularitzat molt ja que se’l considera un macroaliment. És orgànic, natural, sense sucres afegits, font d’antioxidants, vitamines, minerals, fibra i evidentment lliure de gluten.

IMG_8929_edit

Les aplicacions dels nibs de cacau són moltes i variades. S’utilitza clàssicament per augmentar la potència de gust de cacau en les rajoles de xocolata afegint-les a la xocolata ja processada. Però hi ha altres aplicacions que podem fer a casa com incorporar-les en un gelat, fruits secs, a masses de galetes i pastissos, infusionades (com en el meu cas) en cremes, batuts, … i pels més agoserats en amanides i fins i tot salses (fem un pesto de nibs? ;) ).

IMG_8936_edit

La meva proposta és una escuma de crema catalana infusionada amb nibs de cacau. Volia que els nibs formessin part de la recepta al marge de utilitzar-los només com a guarniment. I d’aquesta manera, infusionant la crema amb els nibs, li han donat tot el gust sense trobar-te’ls en boca ja que hem colat la infusió per tal de poder-la incorporar al sifó.

Per fer l’escuma necessitareu un sifó i les càrregues de gas. En cas de no tenir-lo podeu fer la recepta igualment obviant el pas de l’escuma, servint i refredant la crema en gotets a la nevera.

INGREDIENTS:

  • 250 ml de llet sencera
  • 250 ml de crema de llet
  • 100 g de sucre
  • 4 rovells d’ou
  • 20 g de farina de blat de moro (Maizena) o midó
  • 20 g de nibs de xocolata
  • Estris: Sifó i càrregues de gas del sifó.

ELABORACIÓ:

  1. Barregem en un bol els rovells d’ou amb la farina de blat de moro (Maizena) o el midó, amb un rajolí de llet.
  2. En un cassó escalfem la resta de llet i la crema de llet amb el sucre i dues cullerades soperes (uns 20 g) de nibs de cacau.
  3. Quan arrenqui el bull ho retirem del foc i ho deixem infusionant.
  4. Un cop tèbia incorporem la mescla dels rovells i la farina de blat de moro barrejant constantment amb unes baretes.
  5. Colem la barreja amb un colador xinès o un de malla fina dins d’un altre cassó que posarem al foc per coure la crema, remenant constantment fins que arrenqui el bull.
  6. Incorporem la crema dins el sifó. Hi posem una càrrega de gas i ho deixem refredar a la nevera.
  7. Un cop fred servim amb copes l’escuma i ho guarnim amb uns quants nibs damunt. I a gaudir de les postres! ;)

IMG_8923_edit

La veritat és que el resultat és molt satisfactori! Una crema suau i lleugera amb tot el regust del cacau! Us animeu a preparar-la?

No us perdeu també les propostes que us han preparat des de Els Fogons de la Bordeta i Tasta Rutes! Fins al proper Rebost Gourmet!! :)

Pin It

Batut de plàtan amb gelat de iogurt amb xocolata i cruixent de cacau de la Fageda

IMG_1177Una mica atípic aquest estiu… no trobeu? Ens hem passat l’agost amb rebequeta a Cantonigròs i a principis de setembre jersei i pantaló llarg a París! Si home! I els gelats què?? Per la castanyada??? Doncs no! Per sort arrenquem el curs amb un setembre càlid, m’atreviria a dir calorós i tot! Per tant és una ocasió magnífica perquè feu la recepta que us presento avui! ;)

La recepta que avui us explico és una barreja entre un clàssic que ja feia de petita a casa, el batut de plàtan, i un bon gelat de la Fageda. Ben senzill i ben bo.

Durant la nostre visita a Alimentària vem tenir ocasió de tastar totes les varietats reformulades dels gelats de la Fageda. Si bé abans ja m’agradaven confesso que la nova formulació em va sorprendre gratament! Molt més cremosos i en el cas de la vainilla i la xocolata amb un gust intens de llagrimeta! L’ingredient principal dels gelats és el iogurt de granja que fan a la Fageda que manté totes les seves propietats i no afegeixen ni conservants ni colorants. Aquest estiu ens han van fer arribar un pack perquè els tastessim i aquesta és una de les propostes que se’m va acudir. La xocolata i el plàtan sempre han combinat bé (qui no recorda el clàssic Banana Split!) per tant no podia fallar!

Anem a la recepta!

IMG_7086

INGREDIENTS (per a 4 persones):

  • 2 plàtans grans de canàries o 3 de petits
  • 1/2 l de llet sencera (freda de nevera si pot ser)
  • 1 terrina de gelat de iogurt amb xocolata i cuixent de cacau de la Fageda

ELABORACIÓ:

  1. Pelem els plàtans, els trossegem i els aboquem en un pot de túrmix.
  2. Afegim el mig litre de llet i només si cal afegir una cullerada de sucre (en cas que els plàtans no estiguin suficientment madurs o dolços).
  3. Batem fins que ens quedi un batut ben cremós.
  4. Amb una cullera buidadora fem les boles de gelat petites i les posem dins el got. Si ho preferiu podeu posar una bola gran de gelat utilitzant la cullera de fer boles de gelat.
  5. Amb compte afegim seguidament el batut, la quantitat que vulguem. Veureu que la bola de gelat sura com un iceberg.
  6. A gaudir-ne a glops i cullerades!

IMG_7090_edit

Podeu veure que és una recepta ben fàcil! Facilíssima! La canalla de casa us pot ajudar a fer-la (menys en la part del túrmix amb els petits mindundis més menuts és clar!).

En el batut de plàtan normalment a casa hi afegim canyella però en aquest cas no l’he volgut posar per tal de no distorsionar el gust del gelat i especialment el de la xocolata.

Eps, i si un dia no teniu plàtans… no patiu! El gelat de la Fageda a cullerades està boníssim!!!! Bona tornada a la vida quotidiana colla!!!

Pin It

Musclos en escabetx

logo_rebostgourmetI arriba el més fresquet dels Rebost Gourmet! Aprofitant el bon temps vem pensar que un bon protagonista del Rebost Gourmet podia ser la gamma de Badia Vinagres. Ells han aconseguit elevar un producte tan quotidià i de vegades poc valorat com el vinagre al lloc on es mereix, ja que per elaborar-los segueixen un procés pausat i curós, inventat el 1823 pel químic alemany Schützenbach, que permet extraure les millors característiques del vinagre i del seu vi d’origen. Produeix vinagres d’una qualitat excel·lent  i a la vegada permet el desenvolupament i conservació de les qualitats aromàtiques i gustatives. Per tant estan ben lluny dels processos de fermentació ràpida que s’utilitzen en molts vinagres comercials.

IMG_6950

Les particularitats d’aquests vinagres, que classifiquen com a secs, dolços i agredolços, ens permeten donar matisos molt interessants a qualsevol aliment. Cada varietat s’adequarà millor a uns aliments o altres. D’aquesta manera un vinagre de vermut podrà acompanyar fantàsticament bé unes escopinyes a la planxa o un vinagre de cava rosat amb unes maduixes per exemple. El més divertit… investigar, deduir i sobretot provar, provar i tastar!

IMG_6962

Al marge d’aquest toc creatiu que podem donar als nostres plats amb les varietats  de vinagre Badia “Castell de Gardeny” no podem oblidar que el vinagre s’ha utilitzat històricament per a la conservació dels aliments. Ja els romans escabetxaven peix blau fregit amb una barreja d’oli, vinagre i vi. De fet al llibre del Sent Soví del S.XIV (primer llibre de cuina catalana) ja trobem receptes d’escabetxos força populars en aquella època amb base d’oli d’oliva, vinagre, espècies i herbes. Des de la cuina Catalunya després es va extendre a Castella, Itàlia, França, Bèlgica i posteriorment al continent Americà. Per tant estem parlant d’unes preparacions amb un bon pes d’història.

IMG_3131

El que us presento avui és un clàssic dels aperitius, els musclos en escabetx! Però que poc tenen a veure amb els que comprem enllaunats. Proveu de fer-los i ja m’ho explicareu! ;)

INGREDIENTS:

  • 2 quilos de musclos (al juliol i agost els de roca del Delta de l’Ebre estaven pleníssims! N’era temporada. Sinó també podeu utilitzar musclo Gallec).
  • 2 grans d’all.
  • 50 g. de ceba.
  • 25 g. de pastanaga.
  • 200 g. d’oli d’oliva.
  • 80 g. de vinagre de vi Cabernet Sauvignion de Badia Vinagres
  • 150 ml. Suc de la cocció dels musclos (colat)
  • 15 g. d’espècies (Pebre rosa, negre, blanc en gra, pebre de Sichuan, cardamom, llorer, … les que més us agradin).
  • Ratlladura de pell de Taronja (només la part taronja evitant la part blanca de la pell).

ELABORACIÓ:

  1. Obrir els musclos al vapor (poc cuits).
  2. Reservar-los sense closca, però dins del seu suc (ben colat).
  3. Preparem tots els vegetals del escabetx i els tallem a la brunesa (picats petitons).
  4. Escabetx: En abundant oli d’oliva enrossim lleugerament els grans d’alls trinxats. Afegim la ceba i la pastanaga i també ho deixarem daurar.
  5. Abaixem el foc al mínim i afegim els condiments (una mica de pell de taronja ratllada, les espècies i herbes), el vinagre, el suc dels musclos ben colat i ho deixem bullir cinc minuts.
  6. Fora del foc afegir els musclos que acabaran de coure’s amb la l’escalfor de l’escabetx. Guardeu-los en un pot hermètic a la nevera i esperareu un mínim de 24h  abans de menjar-los.

IMG_3128

La primera vegada que vaig provar uns musclos en escabetx no enllaunats va ser en un esmorzar de forquilla a Ca l’Esteve i ens van conquistar a més d’un! En Xesco generós de mena va compartir la recepta i aquesta que us presento avui és una adaptació de la original (ajustant quantitats després de provatures).

Ens encanten i com us deia tenen tant poc a veure amb els enllaunats…! Malgrat és una recepta que podríeu preparar en qualsevol moment de l’any nosaltres sempre tendim a fer-la entre juny i setembre quan els musclos de roca estan més plens i gustosos.

El vinagre que hem escollit per fer aquest escabetx, el cabernet sauvignion de Castell de Gardeny, és sec, dens, de color granat, aromàtic i amb un regust afruitat que li queda molt bé a l’escabetx que també hem aromatitzar amb pell de taronja.

IMG_6959

Us convidem a provar les 9 varietats de vinagres que elaboren Badia Vinagres – Castell de  Gardeny i a incorporar-los en les vostres receptes, cadascun li donarà una personalitat diferent. A nosaltres ens encanta el de vermut per l’aperitiu damunt unes bones patates xips per exemple, o una bona escalivada de verdures amb el de Merlot. Veureu les amanides d’una altra manera us ho garantim! ;)

No us perdeu les altres propostes que us tenen preparades la Sandra i el Xavi de Els Fogons de la Bordeta i la Bet de Tasta Rutes amb les varietats de vinagres Badia – Castell de Gardeny d’aquesta edició del Rebost Gourmet. :)

Pin It

Sopeta freda de tomàquet i síndria

A veure… de calor calor, no ens podem queixar aquest estiu! Crec que és dels més fresquets que recordo! Tot i així el temps convida a prendre plats frescos i refrescants! La proposta que us porto avui ho és! ;)

L’èxit d’aquest plat rau en la qualitat dels productes frescos! Les estrelles: els tomàquets i la síndria que ara mateix estan en el seu moment! Per tant no escatimeu en trobar els tomàquets més gustosos i la síndria més dolça per fer d’aquesta sopeta una delícia pels sentits!

oli_edit

Tan important és la matèria primera en aquest cas com l’oli amb què elaborarem aquesta recepta. Per fer-la vaig utilitzar l’Olirium Oli d’Oliva Verge Extra un coupatge d’arbequina i argudell afruitat, lleugerament amargant i amb un punt picant que un petit grup de olivicultors, enamorats de la seva terra i els seus productes, elaboren a a Fontanilles (Empordà). Si teniu ocasió tasteu-lo us encantarà!!

IMG_5837

INGREDIENTS:

  • 300 g de tomàquet madur
  • 300 g de síndria (pes net)
  • 100 ml d’aigua mineral (si ens fa falta)
  • 75 g de cogombre
  • 75 g de ceba tendra
  • 50 ml d’oli
  • Alfàbrega fresca
  • Sal i pebre blanc (al gust)

ELABORACIÓ:

  1. Netegem els tomàquets traient el peduncle i els tallem a trossos. L’afegim al vas del túrmix (o a la batidora americana o thermomix si en teniu).
  2. Netegem la síndria de llavors i l’incorporem també al vas.
  3. Netegem, pelem i tallem a daus el cogombre i la ceba. Els incorporem al vas. Reservem un tros de cogombre que tallarem a dauets i que ens serviran d’entrebancs quan servim la sopa.
  4. Afegim l’oli, salpebrem i ho triturem tot fins que ens quedi una mescla ben homogènia. Si ens quedés molt espès podem afegir l’aigua mineral fins a aconseguir la textura desitjada. Rectifiqueu de sal o pebre si cal. Reservem en fred.
  5. En un recipient a part farem l’oli d’alfàbrega triturant les fulles i l’oli. Un cop ben triturat el posem dins un biberó que ens facilitarà utilitzar-lo en la presentació del plat.
  6. Muntem el plat. En aquest cas jo vaig servir la sopa en una gerreta a part. En el centre d’un bol o got col·loquem els dauets de cogombre que havíem reservat amb unes fulles petites d’alfàbrega fresca.
  7. Servim la sopeta i amb l’ajuda del biberó afegim unes gotes d’oli d’alfàbrega damunt.

sopeta2

Aquesta sopeta està inspirada en la que fa l’Ignasi al Restaurant Ca l’Ignasi i Ca la Laia. És tan fresca i fàcil de fer que val la pena fer-la! I més ara aprofitant que són productes de temporada! ;) Recordeu que és important utilitzar un bon oli!! A nosaltres el Olirium ens ha encantat! Que en fan de coses bones al Empordà!!!

Pin It

Pollastrons amb umeboshi i pinyons

logo_rebostgourmetNova recepta del “Rebost Gourmet”!!! Ja tocava eh?? Els canvis de rutina ens han fet anar tard! Ho sentim!! :( Per compensar us portem un nou ingredient sorprenent, desconegut (per molts) i amb un munt de propietats! La Umeboshi!

La Umeboshi és una varietat de pruna fermentada que es fa servir molt a l’Orient per les seves propietats medicinals, en especial al Japó. Els japonesos en consumeixen molta i la posen a dins dels makis, per exemple. A casa, a banda de fer-la servir per elaborar alguna beguda medicinal, també es fa servir per elaborar salses molt saboroses. Al tanto perquè és probable que consumida directament no us agradi! És àcida i molt salada! Qualitats que haureu de tenir en compte a l’hora d’aplicar-la a la cuina.

umeboshi_puree

Les propietats que se li coneixen són: combat el cansament i la fatiga crònica, és desintoxicant, depuratiu, elimina l’excés de àcids estomacals, és un antisèptic intestinal, antioxidant, antiemètic i en general té un efecte alcalinitzant del ph de la sang. Ah! I si mai teniu ressaca mitja pruna umeboshi us ajudarà a passar-la amb dignitat! ;)

Si voleu saber més sobre l’Umeboshi trobareu més informació a Ets el que menges.

Vem conèixer l’Umeboshi arran de la visita que la Sandra, la Bet i jo vem fer a OBBIO, un espai gastronòmic dedicat a la venta de productes ecològics que disposa d’obrador per a l’elaboració de plats vegetarians i cafeteria. És un bon lloc per a trobar productes per a totes aquelles persones preocupades per una alimentació saludable, vegetarians, vegans, kosher, … però també per aquells que tenen alguna intolerància alimentària com els celíacs. Un gran espai diàfan amb un munt de productes d’arreu del món que faran les delícies de les persones apassionades per la gastronomia saludable.

Vem sortir ben carregades… la Visa treia fum! I entre els productes que vem comprar vem escollir l’Umeboshi com a proper ingredient del rebost gourmet.

Anem a la recepta!! Trobar una recepta per l’umeboshi no ha estat fàcil… les particularitats del seu gust (recordeu molt àcida i salada) fan que hagis de pensar una recepta que equilibri aquests sabors perquè no predominin. Després de donar-hi voltes se’m va acudir demanar consell al meu cuiner de referència en cuina de fusió japonesa l’Àngel del Bubbles gastrobar de Girona. Amb ell vem plantejar que una bona opció era fer una versió del tradicional pollastre amb prunes i pinyons. De fet l’umeboshi no deixa de ser una pruna o sigui que podia funcionar!

Així que mans a l’obra i a reformular la recepta amb puré de umeboshi!

IMG_5949

INGREDIENTS:

  • 2 pollastrons d’uns 400 g cadascun
  • 30 cl d’oli d’oliva verge extra
  • 1 cullerada de puré d’umeboshi
  • 60 g de pinyons
  • 25 cl de Pedro Ximenez (o vi ranci)
  • Sal i pebre

ELABORACIÓ:

  1. Salpebrem lleugerament els pollastrons per dins i per fora. Els lliguem les potes perquè mantinguin la forma.
  2. En un vas batem amb el túrmix l’oli amb la meitat dels pinyons i la cullerada d’umeboshi. Amb aquesta mescla pintem amb un pinzell de silicona els pollastrons per tots els costats. Si ens queda oli l’afegirem a l’interior dels pollastrons.
  3. Els col·loquem en una safata del forn i els enfornem a 190ºC (prèviament escalfat) durant 15 minuts. Afegim la resta de pinyons sencers.
  4. Retirem la safata del forn, ruixem els pollastrons amb Pedro Ximenez (o vi ranci) i els girem per continuar la cocció amb els pits en contacte amb la safata. Continuem la cocció al forn a 160ºC durant 25 minuts més.
  5. Servirem mig pollastró per comensal salsejat amb el suc de la cocció i els pinyons.

IMG_5958

El resultat deliciós! Una salsa ben gustosa! La dolçor del Pedro Ximenez aconsegueix equilibrar el gust àcid i salat de l’umeboshi. Realment un encert! :) Prepareu pa!! ;)

No us perdeu les altres dues propostes amb umeboshi que han preparat la Sandra i el Xavi de Els Fogons de la Bordeta i la Bet de Tastarutes!!

Pin It

Calamars amb ceba

Arriba l’estiu i amb ell, mentre no arriben les esperades vacances, toca adaptar-se a una situació diferent. Els nens ja no van a escola i malgrat hi ha casals, campus, intensius d’anglès i (per sort) la llar d’infants continua la seva activitat lectiva normal fins a finals de juliol, la logística diària es trastoca de cop i volta! I es trastoca tant que queda poc temps per permetre’m  el plaer d’escriure en aquest bloc. No tinc temps!

No tot és negatiu… als que ens agrada cuinar gaudim amb els reptes (som massoquistes!). I darrerament se m’ha plantejat un repte important. El canvi de política en la subvenció de dietes de l’empresa on treballa el meu marit ens ha fet plantejar que el dinar sigui un tupper preparat a casa. També us haig de dir que no va haver molta discussió… el Miquel de seguida s’hi va avenir.

D’aquesta manera a mi em suposa més feina de lo habitual… no ens enganyem. Però em va de perles preparar el dia abans el dinar per tots mentre als migdies faig ruta de recollida de criatures.

calamars1

El plat que us presento avui és un dels primers tuppers per la feina del Miquel que també ens va servir de dinar a nosaltres. Un clàssic, calamars amb ceba! Amb l’avantatge que a casa ho vaig regar amb un vi d’agulla blanc fresquet! Un Abadia Mediterrània de Maset de Lleó que va maridar a la perfecció amb els calamars amb ceba! Fresc, suau i aromàtic, va anar de perles! Només em faltava beure-me’l en companyia (els nens no compten… xD).

Anem a la recepta!

calamars2_txt

INGREDIENTS:

  • 700 g de calamars
  • 3 cebes
  • 250 ml de brou de peix
  • 200 ml d’oli d’oliva
  • 2 grans d’all
  • 100 ml de vi blanc
  • 1 manat d’herbes aromàtiques
  • sal

ELABORACIÓ:

  1. Netegem els calamars. Els salem i els tallem a anelles.
  2. Sofregim en una cassola amb la meitat de l’oli els calamars. Un cop rossos els reservem. No patiu si veieu que deixen anar molta aigua. Tingueu paciència i veureu que es va evaporant! I acabaran rossos i no bullits! ;)
  3. Pelem i tallem en juliana (tires fines) les cebes. Laminem els alls. Afegim una mica més d’oli a la cassola i sofregim les cebes a foc mitjà. Quan siguin gairebé rosses  hi incorporem els alls laminats. Un cop daurats escorrem d’oli. Paciència, la ceba necessita temps si la volem ben confitada i melosa.
  4. Afegim a la cassola el manat d’herbes i de nou els calamars. Hi aboquem el vi blanc i el deixem reduir.
  5. Ho mullem amb el brou de peix i ho tastem de sal. Ho deixem coure entre 30 a 35 minuts i ja ho podem servir!

Per acompanyar jo vaig optar per un arròs blanc perquè em servís de plat únic, però una bona barra de pa també és un gran aliat per sucar la salsa!

És una molt bona opció per portar en tupper ja que com ja sabeu els guisats d’un dia per l’altre milloren! Ara bé, és una recepta que necessita temps. Necessitarem una horeta llarga per elaborar-la. Però ja us dic jo que val la pena! ;)

Bon profit i bon tetris pre-vacacional! :)

Pin It

Tot fent pa de quinoa a l’Obrador… va i et toca la loteria!

foto 5_6Una tarda de dissabte he comprovat que dóna per molt. No m’ho pensava pas fa unes setmanes quan la Margot em va proposar d’assistir de nou a una de les seves mítiques “meriendas” amb blogaires, que aquell dissabte donaria per tant! I passarien tantes coses sorprenents!

Pels que no coneixeu a la Margot us explicaré que és una blogaire experimentada, amb molt rodatge i molt de glamour que farà cosa d’un any es va llençar a l’aventura creant una empresa de organització d’esdeveniments gastronòmics: “Margot Gastronomy“. Assistir a un dels seus actes sempre és sorprenent, mai deixa indiferent. I com a bona amfitriona li agrada mantenir part de misteri (li encanta el factor sorpresa!) i generosa de mena que és sempre aconsegueix que sortim amb les mans plenes! Un detall o altre sempre cau de la mà d’sponsors!

DSC_0304

Doncs fa un parell de dissabtes ens va convocar al forn artesà l’Obrador, on no ens limitaríem a berenar i petar la xerrada (que ens encanta). Després de les presentacions de rigor amb els blogaires assistents i la benvinguda dels responsables de l’Obrador ens vem posar al davantal i mans a l’obra a fer pa! En Manolo un dels artesans del pa que treballen a l’Obrador ens va ensenyar el procés de fer el pa de quinoa, un pa molt nutritiu. L’elaboren amb farina de quinoa, farina de blat, massa mare (no utilitzen pràcticament llevats), aigua, sal, llavors i flocs de quinoa. És un pa agraït de fàcil digestió. El presenten en una caixa de fusta tant típica a les boulangeries franceses. M’encanten aquestes presentacions i me n’alegro que la cultura del pa tant arrelada de la france comenci arribar a aquí en fleques com l’Obrador.

foto 4_6

A l’Obrador fan el pa com abans. Amb massa mare, farines locals i donant-li el temps que necessita de llevat. Sense presses. I això es nota directament en el gust del pa. A part fan pans ben sorprenents com el Panot el pa de Barcelona inspirat en les rajoles modernistes de Puig i Cadafalch, elaborat de forma artesanal i amb productes naturals. Hi destaquen la farina de blat cultivada a Barcelona, massa mare, sègol i aigua del Mediterrani. L’aigua del mar té beneficis per a la salut i augmenta el valor nutricional del pa. Sorprenent no? Doncs aquest és només un exemple de les propostes sorprenents que podreu trobar a l’Obrador.

Després de la lliçó sobre com amassar pa i l’intent de fer-ho vam tornar a taula on ens esperava un gran berenar amb algunes especialitats de la casa: Coca de recapte (una d’escalivada i una altra de tomàquet), bunyols de vent (que elaboren tot l’any, no només per Quaresma), coca de forner de xocolata i una tatin de pera deliciosa. Per beure i quasi per unanimitat, llimonada natural, una de les especialitats de la casa. Feia anys que no en prenia i va ser fantàstic recordar aquell contrast àcid i dolç a la vegada, absolutament refrescant i em va animar a tornar-ne a fer a casa! De vegades les coses més simples són les més meravelloses!

foto 4_7

I per acabar la traca final, les sorpreses de les que us parlava! Com li agrada a la Margot deixar-nos amb la boca oberta! Els regals! Per cadascú Lékué ens va obsequiar amb una panera que et permet pesar, amassar, llevar i fornejar tot en un mateix recipient dissenyat per fer-ho possible! Així podrem posar en pràctica tots els consells que ens ha explicat en Manolo de l’Obrador! ;)

foto 4_9

I entre tots els assistents va sortejar un dels exemplars del llibre “La Mesa del Pecado” de Larousse del qual la Margot n’és coautora. Que li va tocar al Manolo!! I se’n va anar més content que un gínjol!

I un súper premi gentilesa de Castey un gran lot de productes magnífics d’aquells que tant feliços ens fan als blogaires gastronòmics! :) El lot contenia: un cassó i una paella amb el mànec de colors, un pot alt d’acer inoxidable, una taula de tallar de vidre temperat amb dos ganivets ceràmics i una coberteria de postres model Senso, amb un disseny i acabat preciós!! No em direu que no és un luxe de premi!!! Havíem d’endevinar un número de l’1 al 13, endevineu a qui li va tocar?? A mi!!!!!! :D No sabeu lo contenta que em vaig arribar a posar!! Una loteria no toca cada dia, de vegades no toca mai! I aquell dissabte la sort (i una veueta que quan em tocava a mi anava dient el 13!! El treeeeetzeeeee!) va estar de part meva. :)

foto 5_8

Moltes gràcies en primer lloc a la Margot, per l’invitació i complicitat. A l’Obrador pel taller, l’acollida, el berenar i el pa de quinoa que ens vem endur! I evidentment moltes gràcies a Castey i Lékué que han cedit aquests premis per tal de que poguem fer això que tant ens apassiona! Cuinar i gaudir de la gastronomia!

Pin It

Steak tàrtar amb germinats de mostassa

logo_rebostgourmetNova edició del Rebost Gourmet! I potser la més sorprenent de les que portem! Avui us presentem uns ingredients quasi màgics! El Paper Germinat! I per un ingredient tant especial ens vestim de gal·la estrenant logo!! Ens l’ha fet el Xavi part del trio del Rebost Gourmet que és un manetes i té molta traça fent dissenys! Us agrada? A nosaltres ens encanta! <3

El inventor del Paper Germinat és l’Eduard Pagès Rabal que durant la seva etapa a la Fundació Alícia del Món Sant Benet mentre treballava en un projecte de botànica se li va acudir la idea de crear un producte que unís gastronomia amb el paper fet a mà. Així que acabada l’etapa a la Fundació Alícia va proposar al Museu Molí Paperer de crear el Paper Germinat.

PGerminat1

El resultat és un paper fet a mà, 100% cotó lliure de clor, que és un substrat perfecte per la germinació, ja que reté l’aigua i permet que les arrels es desenvolupin sense presentar gaire resistència. Volien treballar amb germinats que no es trobessin fàcilment en un supermercat, que fossin variats en el sentit botànic i interessants des del punt de vista gastronòmic.

PGerminat2

Per tant van triar: una espècia (la mostassa), una flor (la rosella), una hortalissa de fulla (la col llombarda) una hortalissa d’arrel (el ravenet) i un cereal (l’espelta). Aquest últim substituït darrerament pel coriandre (per raons d’anar variant la gamma del producte) i properament pel germinat de ceba (que és senzillament boníssim!). Cal destacar també l’acabat del producte, un atractiu packaging disseny d’Anna Costa.

Pel que fa a les peculiaritats gastronòmiques:

El germinat de mostassa te un gust picant molt interessant.
El de col llombarda te un color violaci i un alt contingut en antocians, que és un potent antioxidant.
El de rosella és molt delicat i amb una textura cotonosa.
El del ravenet és el més robust i permet coccions curtes.
El d’espelta es un germinat te un gust dolç que només tenen els brots de cereals.

Els germinats són un ingredient molt interessant degut a la seva alta concentració de antioxidants, vitamines i minerals. Són un bon recurs per vestir els plats amb un toc fresc i sofisticat alhora que milloren el seu perfil nutricional.

Com iniciem el procés de germinació?

Germinar és el procés pel qual una llavor desperta de la seva dormició i comença la vida.
L’aigua és la força que inicia el procés, estova la coberta i activa els enzims de l’interior de la llavor que convertiran les substàncies que envolten l’embrió en nutrients que podrà utilitzar per al seu creixement fins que desenvolupi fulles i arrels que l’hi permetin obtenir energia de la llum i del sol.

Germinats

Col·loquem el Paper Germinat en un recipient pla i l’humitegem amb aigua durant 7 dies (cal mantenir-lo humit). Els primers 5 dies el mantindrem a l’ombra i els dos últims amb llum solar i ja els tindrem llestos per consumir-los! :)

La recepta que us presentem avui és un steak tàrtar amb germinats de mostassa. Al pensar quin plat podia fer amb els germinats l’steak tàrtar em va venir de seguida al cap. Els germinats li donen un toc fresc i cruixent, i el germinat que probablement li anava millor és el de mostassa que és un toc picant.

steak1

El secret més gran de fer un bon steak tàrtar recau directament en la carn que utilitzem. No ens la podem jugar. I quan jo no me la vull jugar vaig directament a la persona que més sap de carn, el Xavi de cal tall rodó el meu carnisser! Sempre disposat ja sigui a la botiga o per whatsapp em va explicar com fa el seu steak tàrtar, amb quin tipus de carn i el per què. La carn que utilitzarem és de vedella femella de menys de 12 mesos, en concret bistec de la part de la cuixa, una part amb molta humitat i poc greix. La idònia per fer aquest tipus de preparats. La proporció uns 150 g per persona (no cal més). I la carn és picada amb ganivet (mai amb màquines trinxants).

Steak2

INGREDIENTS:

  • 300 g de carn de vedella femella de menys 12 mesos, bistec de la cuixa una part amb molta humitat i poc greix (150 g per persona)
  • 1 ceba tendra mitjana
  • 1 o 2 Cogombrets en vinagre
  • 1 cullerada de Mostassa suau
  • Salsa Perrins
  • Unes gotes de Tabasco (a gust de cadascú)
  • Una cullerada de tàperes
  • 1 Rovell d’ou
  • Sal
  • Pebre
  • Germinats de mostassa
  • Torradetes de pa (per acompanyar)

ELABORACIÓ:

  1. Piquem els ingredients ben petits i els afegim en un bol amb la carn. Barregem bé.
  2. Afegim el rovell de l’ou i els condiments al gust de cadascú (més picant o menys).
  3. Empletem amb l’ajuda d’un aro. Al voltant posem les torradetes per acompanyar.
  4. I per acabar tallem els germinats i amb molta paciència els “plantem” els en el tàrtar. També podríem fer-ne un llit al voltant de la carn, d’aquesta manera també garantim que es mantinguin cruixents al no estar en contacte directe amb la carn.
  5. Els germinats de mostassa tenen un punt picant que li va molt bé al tàrtar i li donen un toc ben fresc!
  6. Llest! Que cadascú es vagi fent torradetes i bon profit!

Ja veieu que són ben sorprenents aquests Papers Germinats! Podeu tenir-los tranquil·lament al rebost per quan els vulgueu utilitzar! Això sí, penseu-hi una setmana abans per donar-los temps a germinar! ;)

En aquest enllaç trobareu el llistat amb els diferents establiments on podreu comprar el Paper Germinat.

No us perdeu les entrades de la Sandra i el Xavi i la Bet! A veure amb quines propostes amb germinats ens sorprendran! ;)

Pin It